La doble crisi

Si amb tot això que està passant som menys els que anem a votar, haurem d'acceptar, d'una vegada, que en vivim dues, de crisis: l'econòmica, d'una evidència dolorosa, i la política, a la qual no donem, temo, la importància que té. Sobretot perquè només si les vencem totes dues ens en sortirem.

No estic gens segur que el resultat de les eleccions d'ahir ens proporcioni les eines adequades. Tardarem encara tot un mes a tenir un nou govern, a l'Estat. Serà, en termes parlamentaris, un govern fort. Ningú no ho dubta. Però, serà el govern que ens convé, al conjunt dels ciutadans?

Vull dir: tindrà la capacitat i la intel·ligència, el senyor Rajoy, president elegit pel poble, de fer un govern a la italiana? Un govern els membres del qual puguin ser valorats més per la seva competència tècnica i professional que no pas per la seva adscripció política? Un govern, i un programa de govern, lògicament, que pugui tenir el suport, si no de tots, de quasi tots els membres del Congrés dels Diputats?

Aquest govern de majoria formidable tindria un doble avantatge: donaria al senyor Rajoy la força que necessita per presentar-se davant dels mercats i davant d'Europa, i evitaria que els socialistes facin una oposició tan miserable i insensata com la que han fet els darrers anys els populars.

I, de passada, potser la crisi política també començaria a escriure el seu final.