A Catalunya ha guanyat Mas

Lle­gint el títol d'aquest arti­cle ara us pen­sa­reu que m'he begut l'ente­ni­ment a galet i pel broc gros. Doncs no. Després de la històrica victòria de CiU en unes gene­rals a Cata­lu­nya, no es tracta pas de res­tar mèrit al senyor Duran, només fal­ta­ria. Però no hi ha dubte que, sobre­tot, qui pas­sava exa­men, per segon cop en un any, era el govern d'Artur Mas i el paquet de reta­lla­des que ha des­ple­gat des que va arri­bar al poder. En el marc d'un cicle alcista per a la fede­ració naci­o­na­lista, l'única cosa que podia evi­tar un bon paper de CiU a les gene­rals era l'empre­nyada de la ciu­ta­da­nia per la tiso­rada. Si és que hi ha empre­nyada, i n'hi ha en alguns sec­tors, aquesta va acom­pa­nyada d'una gran dosi de rea­lisme i/o resig­nació.

La victòria d'ahir del naci­o­na­lisme mode­rat pot ser­vir rela­ti­va­ment al Congrés, però no és una victòria pírrica. És una revàlida impor­tantíssima per a l'exe­cu­tiu català. Pels mèrits pro­pis i perquè l'opo­sició del PSC al Par­la­ment queda encara més tocada després de la des­feta d'ahir. Una des­feta que, per cert, ha fet que l'espa­nyo­lisme a Cata­lu­nya hagi bai­xat força. Dels 33 escons que van sumar PSOE (25) i PP (8) ara fa qua­tre anys al nos­tre país, han pas­sat a 25. Encara sumen, d'un pèl, majo­ria de les 47 actes cata­la­nes. Però van bai­xant. Alhora, el sobi­ra­nisme puja. Ep, sem­pre que ens cre­iem que Duran i Lleida és sobi­ra­nista, natu­ral­ment. En aquests qua­tre anys de plom que l'espe­ren a Madrid, tindrà mol­tes opor­tu­ni­tats per demos­trar-ho. De moment, però, Mas surt reforçat de por­tes endins. I el sobi­ra­nisme, en gene­ral, té argu­ments elec­to­rals sòlids per defen­sar-se de por­tes enfora.