Càrrecs electes

Enric Millo, dipu­tat electe del PP per Girona al Congrés des del 20-N, deu dies després de ser esco­llit democràtica­ment ha renun­ciat a l'escó de Madrid. No és el pri­mer cas d'un polític electe que, a l'hora d'assu­mir el càrrec pel qual s'havia pre­sen­tat, després hi renun­cia. Joan Armangué, després de per­dre les elec­ci­ons muni­ci­pals a Figue­res, no va aga­far l'acta de regi­dor i va dei­xar la política, un cas simi­lar al de José Mon­ti­lla. Uns ple­guen perquè tenen un mal per­dre, i altres perquè no saben gua­nyar? Tant és. Cada par­tit fa el que creu millor i, en el cas d'Enric Millo, el PP deu tenir les seves raons. Aques­tes acti­tuds d'aban­do­na­ment són una falta de res­pecte pels elec­tors que els van votar. També demos­tren que el sis­tema de llis­tes tan­ca­des allu­nya els polítics dels ciu­ta­dans. En un sis­tema de dis­tricte en el qual el dipu­tat ha de retre comp­tes als seus elec­tors és clar que aques­tes coses no pas­sa­rien.