Festa major amb llibres

Som, a Santa Coloma, a les por­tes de la festa major d'hivern, una cele­bració que recu­pera la data tra­di­ci­o­nal de la nos­tra festa prin­ci­pal, tras­lla­dada a l'estiu, perquè els esti­ue­jants hi pogues­sin par­ti­ci­par. La festa major d'estiu actual és el por­tal del nou curs. Els colo­mencs, un cop fini­des les vacan­ces, repre­nem la vida nor­mal i cer­quem el retro­ba­ment, que la festa major faci­lita en treure'ns al car­rer. En canvi, la festa major d'hivern ens troba ja en ple curs, en unes dates molt sen­si­bles. Acaba l'any, vénen Nadal i la diada de la santa que dóna nom a la ciu­tat, i enfo­quem l'any nou car­re­gats d'incer­te­ses. S'afe­geix a aquesta atmos­fera que l'estació cli­ma­tològica –l'hivern– con­vida a la inte­ri­o­rit­zació i a les acti­vi­tats pen­sa­des per a la fruïció del cor i de la ment. No és estrany que la festa major d'hivern hagi aga­fat un caire mar­ca­da­ment cul­tu­ral i folklòric. Hi vaig estar pen­sant al llarg de l'acte amb què l'Asso­ci­ació Colo­menca de Lite­ra­tura cele­brava dimarts pas­sat els quinze anys de la seva fun­dació: si mal­grat mol­tes difi­cul­tats han pro­pi­ciat un movi­ment lite­rari pro­me­te­dor, on no arri­baríem si la ciu­tat més activa optés deci­di­da­ment per la cul­tura? I, natu­ral­ment, pel lli­bre, pels efec­tes trans­for­ma­dors que tenen: pren­dre el lli­bre com el deto­nant cul­tu­ral de la ciu­tat.

Fer de Santa Coloma la ciu­tat dels lli­bres.