Salamanca, encara

Em sap greu insis­tir-hi, però la decisió del Minis­teri de Cul­tura de blo­que­jar el retorn de l'última par­tida dels ano­me­nats papers de Sala­manca posa nova­ment en evidència els soci­a­lis­tes cata­lans. Més que “l'últim incom­pli­ment de Rodríguez Zapa­tero”, que ho és, assis­tim a l'enèsima demos­tració de la inca­pa­ci­tat, de la ine­ficàcia del PSC a l'hora de defen­sar els interes­sos dels cata­lans.

El pre­si­dent González i el vice­pre­si­dent Serra no van gosar ence­tar-la, la devo­lució dels papers espo­li­ats pel fran­quisme. I el pre­si­dent Rodríguez Zapa­tero i la minis­tra Chacón no han tin­gut el coratge de com­ple­tar-la. Cal reconèixer, en qual­se­vol cas, que el tàndem que ara entre­garà el poder de l'Estat al PP n'ha tor­nat una quan­ti­tat con­si­de­ra­ble, de papers. Però a canvi, no hem d'obli­dar-ho, d'endur-se a Sala­manca l'arxiu Cen­te­lles. És ima­gi­na­ble un balanç més pobre, més deso­la­dor?

Una vegada més, doncs, els soci­a­lis­tes espa­nyols, amb la com­pli­ci­tat o la indi­ferència dels soci­a­lis­tes cata­lans, s'han ple­gat a la volun­tat, a la pulsió neo­cen­tra­lista i anti­ca­ta­lana del Par­tit Popu­lar, al ser­vei de la qual han posat les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat i els diners públics.

Té cap altra lec­tura política el regal dels 700.000 euros que el Minis­teri de Cul­tura va fer als ger­mans Cen­te­lles? És només gràcies als soci­a­lis­tes, que la Sala­manca popu­lar seguirà gau­dint dels papers. I també de les fotos.