Un forat davant del nas

Sobre les con­tro­ver­ti­des descàrre­gues il·legals de pel·lícules, música i jocs des d'inter­net, gràcies a www.​you​have​down​load​ed.​com hem sabut fa poc que també se n'efec­tuen algu­nes des d'ordi­na­dors de La Mon­cloa (ep!), del Minis­teri de Cul­tura (¡córcho­lis!) i de... l'SGAE (¡recórcho­lis!). Tre­ba­lla­dors d'aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, i també de com­pa­nyies vícti­mes de la pira­te­ria (Sony, Uni­ver­sal...), es des­car­re­guen il·legal­ment mate­ri­als pro­te­gits des dels ordi­na­dors de la feina. Curi­osa infor­mació aquesta que ens evoca allò d'“aquell de vosal­tres no tin­gui pecat, que tiri la pri­mera pedra” (Joan 8,7). Curi­osa, sí, però no pas sor­pre­nent, perquè és l'enèsima demos­tració que en matèria de pro­pi­e­tat intel·lec­tual és freqüent veure la brossa a l'ull de l'altre i no la biga en el propi (Mateu 7,3). Pen­sem per exem­ple en el cas de l'estu­di­ant uni­ver­si­tari que s'indig­narà, amb tota la raó, si el pro­fes­sor uti­litza un seu tre­ball sense permís, però que pot­ser en aquell mateix moment s'estarà des­car­re­gant cançons sense permís de la dis­cogràfica, del com­po­si­tor i dels músics que l'inter­pre­ten. “El que no vul­guis per a tu no ho vul­guis per ningú” ens hauríem de repe­tir una i altra vegada en aquest i en tants altres temes.

Però dei­xem aquests aspec­tes que cadascú ha de resol­dre basant-se en les seves con­vic­ci­ons i valors i tor­nem a l'ordi­na­dor que uti­litza el tre­ba­lla­dor d'una empresa o al del fun­ci­o­nari del Minis­teri de Cul­tura que, des del seu lloc de tre­ball es des­car­rega, il·lícita­ment lli­bres digi­tals o jocs, qüestió pre­o­cu­pant sobre­tot si pen­sem que després hi jugarà. Par­lant de jocs, les estadísti­ques del cèlebre Farm­vi­lle de Face­book demos­tren, pre­ci­sa­ment, que molts usu­a­ris sem­bren camps i cui­den galli­nes des de la feina, sense ser page­sos, és clar. I ja que som a Face­book, resulta que la gràfica d'acces­sos a aquesta addic­tiva xarxa social no baixa exces­si­va­ment en horari labo­ral. En un altre ter­reny, el pro­pi­e­tari d'un web de reser­ves turísti­ques deia que aquests dies és de les dotze a les dues del mig­dia quan asso­lei­xen el màxim de visi­tes. De manera que la gran majo­ria de tre­ba­lla­dors actuen molt cor­rec­ta­ment i uti­lit­zen l'ordi­na­dor de forma res­pon­sa­ble, però lamen­ta­ble­ment, i tots ho sabem, n'hi ha molts altres que no ho fan i con­ver­tei­xen el seu ordi­na­dor en un forat negre que absor­beix molts punts del nos­tre índex de pro­duc­ti­vi­tat i el fa bai­xar. Heus aquí una altra qüestió a resol­dre si volem sor­tir de la maleïda crisi.