A contra corrent

De tant en tant l'exèrcit anònim de la ciutadania ens fa conèixer persones que el coratge quotidià situa per damunt de les altres. Són els herois de la discreció, mereixedors de la medalla a un mèrit humil i escàs: anar a contra corrent. Cada vegada se'n trobaran menys, és clar, perquè la destralada de la crisi ens ha amansit a tots plegats i qüestionar l'autoritat s'ha convertit en una missió suïcida. Per això sorprèn la història d'aquest veí de Banyoles que ha decidit situar la policia municipal al centre d'una campanya personal que sens dubte li portarà més maldecaps que no pas gaudi. Tot va començar el dia que, tot creuant un pas de vianants, va observar dos agents a dins un cotxe sense dur cordat el cinturó de seguretat. La primera gosadia va ser cridar-los l'atenció. La segona, veient que se'n fotien, passar a l'acció i retratar a partir d'aleshores totes les infraccions comeses en acte de servei. A conseqüència d'aquesta determinació, el ciutadà exemplar ha ajuntat un arxiu de fotografies que ha fet arribat al Síndic de Greuges. El veredicte li ha estat favorable, tot i que és previsible que l'Ajuntament el faci servir per fregar-se els mocs, que és el que els ajuntaments solen fer amb les resolucions síndiques. Buscar les pessigolles als amos del talonari de multes té riscos evidents i a partir d'ara el veí banyolí farà bé de circular amb un pam d'ulls, no fos cas que el zel de la plantilla municipal es concentri en la seva persona. El debat, però, és necessari: fins a quin punt els policies tenen dret a prescindir del compliment de les lleis que custodien? Un ciutadà de Banyoles l'ha obert i no ho ha fet amb afany de notorietat sinó amb la intel·ligència d'exigir que se li respecti l'anonimat.