La taxa turística

Al final ha cai­gut. Tot sem­bla indi­car que tin­drem taxa turística i que aquesta cons­tarà de tres nivells: 3 euros per per­noc­tació (fins a un màxim de deu nits) als hotels de cinc estre­lles i els cre­uers, 2 euros per als hotels de qua­tre estre­lles i 1 euro per a la resta d'allot­ja­ments. Aquest nou tri­but indi­recte (un altre impost indi­recte) fa patir el sec­tor. En prin­cipi és lògic; la mesura es vol apli­car sense abans haver dis­cu­tit, amb calma, amb els repre­sen­tants del gremi. De fet, cal tenir molt pre­sent que el turisme és un sec­tor estratègic de l'eco­no­mia cata­lana i que, al ter­ri­tori gironí té un pes específic impor­tant, en PIB i llocs de tre­ball; per altra banda, davant de la feblesa de la indústria i el comerç, i l'ence­fa­lo­grama pla de la cons­trucció, el turisme, jun­ta­ment amb l'expor­tació, s'han de mimar al màxim. La taxa turística, en un període de nor­ma­li­tat política i econòmica, hau­ria de ser­vir per a la moder­nit­zació del sec­tor, però malau­ra­da­ment ara patim una anor­ma­li­tat molt sig­ni­fi­ca­tiva; d'altra banda, davant de les reta­lla­des, de caire social, tan impor­tants en aquest 2011 calia començar a arti­cu­lar estratègies que per­me­tin un aug­ment dels ingres­sos en les esqui­la­des arques de la Gene­ra­li­tat. D'aquesta manera, jun­ta­ment amb el copa­ga­ment sani­tari (el tiquet mode­ra­dor), i d'altres impos­tos indi­rec­tes, la taxa turística podria enten­dre's, en un moment d'excep­ci­o­na­li­tat com l'actual, com quel­com rao­na­ble, encara que tot això, tal deia al prin­cipi, s'ha d'expli­car molt bé en el sec­tor impli­cat direc­ta­ment, cosa que con­si­dero que no s'ha fet. Tor­nant a la qüestió con­creta de la moder­nit­zació del sec­tor (la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat), cosa que fa molta falta a la nos­tra ben­vol­guda Costa Brava, con­si­dero que, des de l'admi­nis­tració cal­dria posar el màxim esforç –i apli­car una gran con­tundència– en el tema del con­trol dels apar­ta­ments turístics il·legals. En aquest punt, té tota la raó l'empre­sa­riat turístic, sobre­tot el de la branca dels hotels, en cri­ti­car aquesta taxa. No serem mai un país aco­lli­dor, nor­mal, modern i euro­peu si no posem una mica d'ordre en un sub­sec­tor massa vega­des poc pla­ni­fi­cat, i dei­xat por­tar pel mal camí, a través d'un urba­nisme sal­vatge dels anys del desen­vo­lu­pa­ment mal­gir­bat. En síntesi, no hi ha dubte que una taxa turística es fa més necessària que mai, s'aplica a gai­rebé tots els països del nos­tre entorn, però només es podrà apli­car cor­rec­ta­ment amb molt de diàleg i per­se­ve­rança amb el sec­tor. I cal recor­dar que el turisme és un pun­tual essen­cial de l'eco­no­mia giro­nina, ara en hores bai­xes.