Bufant desitjos

Ima­gi­neu que els desit­jos fos­sin visi­bles. Com petits come­tes Halleys tra­ves­sant el

cel de nit. O com sage­tes flu­o­res­cents que es pogues­sin dis­pa­rar amb un arc o com bom­bo­lles de colors cri­da­ners surant damunt dels nos­tres caps. O com les ales d'àngel menu­des que s'enlai­ren quan bufem una flor de dent de lleó. Si fos així, si els desit­jos fos­sin visi­bles, el dia d'avui seria encara més bonic. Perquè avui és l'últim dia de l'any, el dia que tenim tan a prop, a tocar, un any nou de trinca, per estre­nar. L'any 2012 és damunt la taula com un regal ben embo­li­cat, una capsa plena de sor­pre­ses. A les dotze el podrem obrir, però fins ales­ho­res ens desit­ja­rem els uns als altres que les sor­pre­ses siguin totes bones, que els anhels s'acom­plei­xin, que arri­bin a les nos­tres vides ale­gries a dojo. Durant tot el dia hau­rem cre­uat mis­sat­ges amb els amics plens de bons desit­jos. Per cor­reu electrònic, de paraula, per telèfon. Ho tor­na­rem a fer aquest any encara que costi més tro­bar motius per l'espe­rança. Hi haurà milers de desit­jos cir­cu­lant d'una banda a l'altra, alguns d'anada i de tor­nada, d'altres col·lec­tius. I ara: ima­gi­neu-ho. Petits come­tes Halleys que pas­sen rabents damunt dels nos­tres caps dei­xant un ras­tre iri­des­cent. Sage­tes bri­llants com pur­pu­ri­nes que volen dis­pa­ra­des per arquers experts. Bom­bo­lles ence­ses que suren i que­den engan­xa­des a les bran­ques dels arbres com les boles que guar­nei­xen l'avet. Tinc a les mans una flor de dent de lleó –el meu últim arti­cle de l'any– i em dis­poso a bufar-la perquè els meus desit­jos es dis­per­sin, s'enlai­rin i, després de fer unes gira­gon­ses, us arri­bin. A totes i cadas­cuna de les per­so­nes que em lle­giu. A la una, a les dues... i a les tres: salut per tu i per les per­so­nes que esti­mes; ria­lles a l'engròs; feina enri­qui­dora i, sobre­tot, remu­ne­rada; algu­nes llàgri­mes pro­ducte de l'emoció; petons suaus, inten­sos, de papa­llona i romàntics; lec­tu­res que et facin somiar; cançons que et facin estre­mir; sopars i dinars entorn d'una taula ben parada i comen­sals ale­gres; algun caprici; mol­tes abraçades; un parell d'enra­bi­a­des que aca­bin amb recon­ci­li­ació, que algú et regali ines­pe­ra­da­ment unes flors fres­ques, que neixi una nova vida a prop teu, que puguis dir gràcies i t'estimo.