LA GALERIA
El català llepa amb la ç
Vaig tard, però tant se val. Tot va succeir la mateixa jornada. En programació doble. Tot va passar a la Selva, ara fa quinze dies. Primer a Maçanet. Després, a Lloret. Allà, a la posada de la primera pedra del nou centre logístic que l'empresa familiar Frit Ravich obrirà la primavera del 2013 al municipi de la ce trencada. Aquí, a la marítima, en el decurs de la inauguració de la nova casa de cultura lloretenca. El fil conductor: la presència del president Mas en un i altre actes. La protagonista: la llengua, que llepa. A Maçanet, en les bosses de patates. A Lloret, tot recordant Manolo Escobar (ME). Tracto d'entendre els motius d'un i altre cas. Per què les bosses de Frit Ravich porten retolada l'adreça corporativa amb un “Massanet” sense la ç? Puc entendre que l'adreça web oficial de l'ajuntament sigui massanetdelaselva.cat amb doble essa (sorda) per allò que internet –tampoc– parla en català, però que no puguem menjar-nos unes patates sonores, que de bones es desfan al paladar, en la nostra llengua em fa crec: grinyola. Puc entendre que els Mossos d'Esquadra (ME) estiguin emprenyats amb qui els mal pagui amb els nostres diners retallats, però d'aquí a sentir que el cos ens canti –com a cançó protesta i animal de companyia– l'èxit Que viva España a cor batent supera totes les meves expectatives musicals. Mi curro me lo robaron hauria estat la peça més ajustada al context que ens ha tocat ballar. D'altra banda, resulta xocant que la ce trencada i la enya castellana apareguin com a dues lletres agermanades (la xarxa també margina la ñ) en aquesta situació, amb poques hores de diferència. Sí, ja sé que els ME participants de l'actuació no han repetit el bolo i s'han desdit d'allò cantat, no fos cas que volessin verdures, patates i cols de desaprovació. Que provin amb la versió total de Quico Pi de la Serra de La Internacional a veure què. Tot és posar-s'hi. I assajar, això sí. No és fàcil. Les reaccions periodístiques podrien emmarcar-se per a la història. L'evolució de la toponímia de Maçanet –diuen el consistori i els filòlegs– ve del nom llatí mattianum, que designa una varietat de pomes, amb el sufix -etum, que és un col·lectiu aplicat a plantacions i boscos: ‘pomerar' o ‘plantació de pomeres'; d'aquí la forma catalana Maçanet, que fou adoptada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1933. Mantenir la doble essa a la bossa o és un sonor oblit que tocaria rectificar (com van fer els ME) o la revenja serigràfica del tubèrcul fregit actual davant del fruiter originari. Llepa ja, poma.
