No saben on van

El PP, i per tant el pre­si­dent del govern espa­nyol Mari­ano Rajoy, van res­sus­ci­tar ahir l'ano­me­nat cor­re­dor cen­tral fer­ro­vi­ari. O siga que volen que els trens cap a Europa no pas­sen per València i Bar­ce­lona sinó per Madrid i Sara­gossa amunt, fent un túnel impos­si­ble sota els Piri­neus. La cosa té la seua gràcia. És la posició que defen­sava el PSOE també. És la posició espa­nyola en defi­ni­tiva, que segu­ra­ment ja comença a assu­mir que aviat el Prin­ci­pat serà inde­pen­dent. Però és una posició que la Unió Euro­pea va des­a­con­se­llar de forma con­tun­dent. A ells, però, tant els fa, i ja tenim ací la resur­recció del cor­re­dor impos­si­ble. Espa­nya ens ense­nya així una cara que li ha eixit molt cara al llarg dels anys. La d'enfron­tar-se a la rea­li­tat com siga, per a cons­truir el seu model de país.

Hi ha un exer­cici molt reco­ma­na­ble en aquest sen­tit. En el moment de màxima extensió Espa­nya era un país que abas­tava qua­tre con­ti­nents. Mili­ons i mili­ons d'éssers humans han dei­xat de ser espa­nyols en un moment o un altre. I quan ho han dei­xat de ser, lle­gint les cons­ti­tu­ci­ons dels nous estats cre­ats o les decla­ra­ci­ons d'inde­pendència, hi ha una tendència que emer­geix sem­pre com expli­cació del pas fet. Des de la decla­ració de les Províncies Uni­des, l'actual Països Bai­xos, fins la de la Gui­nea Equa­to­rial, sem­pre la raó esgri­mida per haver-se fet inde­pen­dents té a veure amb l'espoli, amb el menys­preu i amb la irra­ci­o­na­li­tat de les deci­si­ons pre­ses des de Madrid.

El que és ben curiós és que no n'apre­nen. I con­ti­nuen allà mateix. Insis­tir a fer el cor­re­dor fer­ro­vi­ari cen­tral és insis­tir a pren­dre una decisió irra­ci­o­nal, que menys­prea no només el nos­tre país sinó la més ele­men­tal lògica econòmica i que con­so­lida l'espoli. Hi ha una diferència, però, que fa que l'acti­tud espa­nyola siga avui més sur­re­a­lista encara: per pri­mera vegada ells no manen. O, per a dir-ho de forma exacta, no manen del tot. Inte­grats a Europa com som, hi ha deci­si­ons que cap pre­si­dent del govern espa­nyol pot pren­dre ja per ell sol. I quan Europa diu cor­re­dor medi­ter­rani que ells diguen cor­re­dor cen­tral és sim­ple­ment una prova més que no saben on són ni on van. Cosa que en defi­ni­tiva és una bona notícia per a nosal­tres.