Opinió

TV3 i el rei

El debat monarquia o república a Espanya queda obert, com el del paper del rei en la Transició o el 23-F, i que podria tenir davant la vindicació de referèndums d'autodeterminació a Euskadi o Catalunya

L'aposta de TV3 per posar en escena el rei i la casa reial espa­nyola ha bas­cu­lat entre el culte i la iro­nia. Culte i res­pecte pel rei com a ins­ti­tució màxima de l'Estat (espa­nyol) i mirada irònica sobre una monar­quia reins­tau­rada per volun­tat de Franco. Els espais tele­vi­sius que a TV3 exem­pli­fi­quen aquests dos extrems edi­to­ri­als envers la corona serien, al meu parer, la trans­missió anual del dis­curs de Nadal i l'esce­ni­fi­cació bur­lesca de la família reial al pro­grama d'humor Polònia.

Entre un para­digma i l'altre, els altres pro­gra­mes. Entre l'epi­fa­nia domèstica de sa majes­tat desit­jant el bon Nadal als súbdits (cata­lans) des de la inti­mi­tat de la llar i la cari­ca­tura del rei a l'estil anglès en el clàssic de l'humor polític de TV3, hi tro­baríem les infor­ma­ci­ons, els repor­tat­ges o les tertúlies més o menys ama­bles sobre la vida i les actu­a­ci­ons dels monar­ques.

Però, al com­promís de TV3 pels grans temes d'actu­a­li­tat li fal­tava abor­dar, més enllà de la crònica tòpica dels espe­ci­a­lis­tes en la casa reial, el tema tabú per excel·lència des de la Tran­sició. El model d'estat, el tema del docu­men­tal Monar­quia o república, emès dime­cres pas­sat. Per què aquest tema ha estat tan absent dels debats polítics i de les colum­nes i els edi­to­ri­als dels grans dia­ris? Per què la figura del rei s'asso­cia al paper “exem­plar” atribuït en la con­ducció de la Tran­sició (23-F inclòs) i de la democràcia? Aquesta imatge, tan­ma­teix, ha sofert una erosió per l'afer judi­cial con­tra Urdan­ga­rin i per les recents reve­la­ci­ons de Der Spi­e­gel sobre les sim­pa­ties de Joan Car­les pels cons­pi­ra­dors del 23-F. Era opor­tuna ara l'emissió del docu­men­tal de TV3?

Vist el docu­men­tal, crec que no hi pot haver dub­tes sobre la seva opor­tu­ni­tat i con­veniència. A favor de la decisió de TV3 hi ha el llarg tra­jecte d'aquest teme­rari encàrrec fet el 2009 i un laboriós procés de pro­ducció, de selecció de punts de vista, d'ava­lu­ació i d'auto­con­trol, que el docu­men­tal diri­git per Montse Armen­gou i Ricard Belis ha superat amb nota. Els dos peri­o­dis­tes són pro­fes­si­o­nals expe­ri­men­tats en el difícil art del docu­men­tal tele­vi­siu sobre temes tabú: és just recor­dar com el seu magnífic Els nens per­duts del fran­quisme és un docu­ment de referència. La direcció de TV3 ha sabut com­pa­gi­nar la visi­bi­li­tat d'un debat, que és al car­rer per més que es vul­gui tapar –Ana­sa­gasti diu en el docu­men­tal que en trenta anys és la pri­mera vegada que li pre­gun­ta­ven l'opinió sobre el tema!–, amb una escru­po­losa pon­de­ració dels interes­sos en joc, de la divisió d'opi­ni­ons i de les feri­des que el tabú manté ober­tes encara entre les dues Espa­nyes.

Tot és per­fec­ti­ble, òbvi­a­ment, i a l'obra d'Armen­gou i Belis se li poden fer retrets sobre l'estil, els apar­tats, les referències a la Tran­sició o la selecció de la tren­tena de pro­ta­go­nis­tes, experts i peri­o­dis­tes entre­vis­tats. Però, més enllà de la crítica sem­pre necessària, sobre­tot en pro­duc­ci­ons tele­vi­si­ves de gran públic, queda l'evidència d'una valu­osa apor­tació de la tele­visió pública cata­lana al debat gene­ral sobre un tema tan esca­mo­te­jat a l'opinió pública espa­nyola i cata­lana.

En resum, a TV3 i als seus direc­tius cal agrair la valen­tia de fer visi­bles les raons de la dis­crepància i sobre­tot l'exer­cici d'una nor­ma­li­tat infor­ma­tiva i d'una plu­ra­li­tat mani­festa en un tema tan con­tro­ver­tit en la història espa­nyola. Per això, l'interès del docu­men­tal des­borda les fron­te­res de la cober­tura de TV3 i reclama una difusió molt més àmplia, amb doblatge a l'espa­nyol i altres llengües, per a les tele­vi­si­ons de l'Estat i el cibe­res­pai.

El debat sobre si monar­quia o república a Espa­nya queda obert, com ho és el debat sobre el paper del rei en la Tran­sició, en el 23-F i en altres afers polèmics. I queda a l'aire l'inter­ro­gant sobre quin podria ser el paper de la corona davant la vin­di­cació de referèndums d'auto­de­ter­mi­nació a Euskadi o a Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.