Ara és el moment

Si sen­tint Alícia Sánchez Camacho sug­ge­rir que Òmnium Cul­tu­ral hau­ria de dei­xar de rebre sub­venció pública se us van regi­rar les tri­pes. Si veient l'endemà la Muriel Casals repli­cant-li amb con­tundència i elegància que el Par­tit Popu­lar també podria o hau­ria de renun­ciar als diners públics que rep. Si vau aplau­dir el gest de Pep Guar­di­ola (a la foto) de fer socis els seus tres fills per mos­trar públi­ca­ment el seu suport a Òmnium. Si par­ti­ci­peu sovint de les acti­vi­tats que Òmnium orga­nitza a la vos­tra ciu­tat o a la vos­tra comarca i valo­reu la riquesa que apor­ten a la vida cul­tu­ral i asso­ci­a­tiva del país. Si els vos­tres pares i/o avis ja eren socis d'Òmnium Cul­tu­ral quan ser-ho sig­ni­fi­cava tenir una acti­tud com­pro­mesa i rebel amb un règim dic­ta­to­rial. O bé si mai havíeu sen­tit a par­lar a casa d'Òmnium Cul­tu­ral i ara no ente­neu gaire el perquè d'aquest silenci. Si cada any, pels volts de Santa Llúcia, us interessa saber quin és el títol del Premi Sant Jordi que us com­pra­reu el 23 d'abril. Si teniu la sort de guar­dar a la vos­tra memòria les emo­ci­ons de la tarda del 10 de juliol de l'any 2010. O si no vau poder/voler anar-hi i ara us en pene­diu. Si tro­beu admi­ra­ble i d'agrair que cen­te­nars de con­ciu­ta­dans que no conei­xeu dedi­quin altruis­ta­ment part del seu temps a tre­ba­llar a favor de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, per afa­vo­rir la cohesió al nos­tre país. Si esteu con­vençuts que Òmnium ha sabut moder­nit­zar-se i rejo­ve­nir-se sense per­dre l'essència de l'espe­rit dels seus fun­da­dors, fa cin­quanta anys. Si teniu clar que els cata­lans hem de defen­sar el nos­tre dret a deci­dir. Si fa temps que sen­tiu la neces­si­tat de pren­dre deci­si­ons que us aju­din a con­cre­tar el vos­tre com­promís amb el país. Si us agra­da­ria que Òmnium Cul­tu­ral tingués més força i repre­sen­ta­ti­vi­tat encara… Ara és el moment de fer-se soci d'Òmnium. Podeu col·labo­rar-hi acti­va­ment si ho desit­geu i teniu temps per fer-ho, però també us podeu limi­tar a mos­trar el vos­tre suport engrei­xant la llista de socis. I en tot cas heu de saber que aquest gest us cos­tarà pocs diners –és impor­tant, això, tal com estan les coses!–. No esteu dis­po­sats a gas­tar sei­xanta euros l'any per sen­tir-vos millor amb vosal­tres matei­xos?