Bones intencions

La Real Academia Española de la Lengua ha revifat la controvèrsia sobre el llenguatge i el sexisme. La llengua catalana comparteix el problema. L'anomenada correcció política és una expressió de respecte i de voluntat igualitària carregades de bona intenció, però amb resultats lingüístics nefastos. Tot es basa en un malentès. O en tres. Primer: s'ha traslladat una tesi anglosaxona –nascuda en una llengua sense gènere– a una llengua que té gèneres. Segon: hem confós el gènere, un mecanisme lingüístic, amb el sexe, un atribut animal. Tercer: s'ha cregut que el gènere masculí actua com a genèric quan sovint és un terme no marcat, és a dir: no indica gènere. ¿Això és un tret patriarcal? Pot ser, però les solucions artificials sovint creen més problemes que no en resolen. Hi ha exemples molt clarificadors, com els que recollia ja fa uns anys el Grup d'Antropologia Lingüística de la Universitat de Barcelona (Per què en diem gènere quan volem dir sexe, 2006). Quan un polític s'adreça als “ciutadans i ciutadanes catalanes” s'adreça als ciutadans mascles de tot el món i només a les ciutadanes catalanes. Quan parlem d'associacions de mares i pares d'alumnes, només esmentem un gènere d'alumnes –tot i que no el concretem– i ens oblidem “dels” o de “les” alumnes, excepte que AMPA signifiqui Associació de Mares i Pares de l'Alumnat. Quan la Generalitat ofereix ajuts a famílies amb “nenes i nens” està discriminant totes les que només tenen “nenes” o “nens”. ¿Cal feminitzar mots com ara president, vocal, jutge o estudiant? Des d'un punt de vista lingüístic, si utilitzem paraules no marcades no marginem ningú. Hi ha exemples que ho fan evident. Els “cantants” i les “cantants” coexisteixen sense conflictes, i tenir “cantantes” ens semblaria vulgar. Parlar de la “president” no seria cap barbaritat, com no ho és dir la “cantant”. El terme “president” pot està contaminat per segles de patriarcat, però no té cap sufix que indiqui gènere. Quan parlem d'un home poeta no eliminem pas aquesta vocal final tan sospitosa de feminitat. Ni feminitzem la “model” ni la “soprano”, ni masculinitzem el “policia” o el “dentista”. Si un home pot ser una estrella del rocanrol, ¿què impedeix que una dona sigui un geni de la física quàntica? Igual que no podem prejutjar el sexe dels cantants, no hauríem de prejutjar que metges, arquitectes o polítics són homes si molt sovint són dones. ¿Cal canviar la llengua o la mirada? ¿Cal canviar la llengua o la realitat?