La fembra ideal

La col·lega –en el sentit que ens dediquem al mateix, no és que em vulgui fer la moderna– Empar Moliner va felicitar dijous totes les fembres, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, des de la seva columna del darrere de l'Ara. He pensat que estaria bé de tornar-li la felicitació i aprofito, de passada, per felicitar-la també per la seva novel·la La col·laboradora, que acabo de llegir i que m'ha proporcionat somriures a dojo, un grapat de rialles sarcàstiques, un bon pessic d'enveja per alguns paràgrafs memorables i, com sempre que llegeixo l'Empar, un augment considerable de la meva inseguretat (com a escriptora i com a persona). Qualsevol cosa que jo hagi dit o fet o escrit pot acabar apareixent ridiculitzada per l'enginy de la Moliner. I això ha de ser saníssim per força. Així que gràcies, Empar, i anem al tema. A la seva columna, l'Empar lamentava no aparèixer a la llista de l'Ara de les dones més influents de Catalunya: jo tampoc no hi era i, a sobre –reminiscències d'haver estudiat amb les monges– ni tan sols se'm va ocórrer fer la trampeta de votar-me a mi mateixa. A partir d'aquí, l'Empar dibuixava el que seria una mena de fembra ideal, un model al qual m'adapto a mitges. Per ordre: no puc dir que vagi sovint a prendre copes sola, però crec que, si calgués, podria fer-ho. No dic MAI tots i totes perquè és, efectivament, una bajanada lingüística, però em quadro –i tant!– quan un panoli fa un comentari retrògrad. Em temo, confesso, que dec haver dit alguna vegada que els homes no poden fer dues coses a l'hora. És més: crec que en molts casos, és veritat. Ara ve la part més delicada: no m'agraden les pel·lis de Tarantino i, cosa que és pitjor, vaig a veure “pel·lis de noies” com ara Love actually i Notting Hill… i m'encanten! Sí que ric amb Saturday night life (uf!) i no m'interessen gaire ni els imams ni els rabins ni els mossens. M'agraden Patricia Highsmith i Janis Joplin. Aquí tornem a ensopegar: he fet règim tantes vegades a la meva vida que m'he descomptat. També et dic que la cosa va de baixa i ara puc passar ben bé tres setmanes sense proposar-m'ho. No bec mai lambrusco! M'esforço cada dia per poder riure'm de mi mateixa i, finalment, no vaig escollir ser dona però, com la Maria-Mercè Marçal i la Maria Aurèlia Capmany, em fa feliç ser-ho.