L'endemà del dissabte

Ahir mateix, la BBC2 va estre­nar un docu­men­tal sobre l'autor anglès William Gol­ding que va demos­trar fins a quin punt aquest gua­nya­dor dels pre­mis Booker i Nobel vivia en la por perpètua de ser rebut­jat per les edi­to­ri­als (i els crítics). Pot­ser perquè la seva opera prima, El senyor de les mos­ques, va ser rebut­jada per moltíssi­mes edi­to­ri­als fins que els de Faber la van accep­tar, mal­grat la crítica gens favo­ra­ble d'una lec­tora pro­fes­si­o­nal de la casa (que va qua­li­fi­car aquest clàssic del segle XX de “por­que­ria avor­rida, sense sen­tit”). Pel que es veu, la por al rebuig el va con­ver­tir, amb el pas dels anys, en un home depres­siu i mig alco­ho­lit­zat.

I això que Gol­ding vivia en l'època dau­rada de la indústria edi­to­rial britànica –els anys cin­quanta i sei­xanta–, quan els edi­tors solien publi­car força més escrip­tors novells que no pas ara. Aquest any, per exem­ple, un bon nom­bre d'edi­to­ri­als d'allà redui­ran el nom­bre de títols publi­cats (Fourth Estate, per exem­ple, n'edi­tarà 30 en comp­tes de la cin­quan­tena habi­tual). I a Cata­lu­nya, per no anar més lluny, més d'una edi­to­rial ha hagut de sus­pen­dre la publi­cació de novel·les ja accep­ta­des per a la nova tem­po­rada.

No és sor­pre­nent, doncs, que hi hagi escrip­tors que, can­sats de tants rebut­jos, hagin apro­fi­tat les noves alter­na­ti­ves digi­tals, com ara la nord-ame­ri­cana Amanda Hocking, que el 2010 va ven­dre més d'un milió d'exem­plars auto­e­di­tats de les seves novel·les en for­mat Kindle (fa poc va accep­tar una oferta de dos mili­ons de dòlars d'una edi­to­rial “de debò”). Més extra­or­di­nari encara ha estat l'èxit recent de l'autora lon­di­nenca E.L. James, que a final de 2011 va publi­car una novel·la eròtica per a dones (Three Sha­des of Grey) amb una edi­to­rial vir­tual petitíssima d'Austràlia: se n'han venut 250.000 exem­plars als EUA i l'autora ha aca­bat sig­nant un con­tracte mul­ti­mi­li­o­nari amb la casa pres­ti­gi­osa Vin­tage Books, Hollywood ja li va al dar­rere i la venda de cor­ba­tes gri­ses –un ele­ment impor­tant a la novel·la– s'ha dis­pa­rat a l'Amèrica del Nord. En fi, tant de bo les edi­to­ri­als amb cara i ulls –les que tinc més pre­sents, per cert, són les anglo­a­me­ri­ca­nes, sabent com sé que estan lle­gint això amb lupa– tin­gues­sin una mica menys cara i els ulls més oberts del que ens han tin­gut acos­tu­mats, a segons quins autors, al llarg dels últims anys.