Hi sortiríem guanyant

Un cop pas­sada la Set­mana Santa, dimarts que ve, Ras­quera ha de votar en referèndum si es tira enda­vant el pro­jecte de cedir uns ter­renys del poble a l'Asso­ci­ació Bar­ce­lo­nesa Cannàbica d'Auto­con­sum (ABCDA) per plan­tar-hi mari­hu­ana. És una ini­ci­a­tiva arris­cada, ambi­ci­osa i pio­nera a Europa, que vol obrir camí en aquest camp i posar sobre la taula la neces­si­tat de regu­lar aquesta pràctica i, al mateix temps, diver­si­fi­car-ho cap a la inves­ti­gació amb fina­li­tats lúdiques, però també terapèuti­ques.I això sense obli­dar que de tot ple­gat i de manera legal se'n pot obte­nir un bene­fici econòmic pel poble, esca­nyat com molts altres per la crisi. Però a diferència de molts altres, a Ras­quera tenen una sor­tida. No han espe­rat que cap admi­nis­tració amb volun­tat pater­na­lista els vingués a res­ca­tar, tal com està el pati tam­poc es podien espe­rar que ningú els ajudés, s'han esti­mat més espa­vi­lar-se i han sor­tit a bus­car-se la vida. Han deci­dit empren­dre apos­tant pel ter­ri­tori i què han tro­bat? Pals a les rodes i que se'ls paga amb la moneda de la hipo­cre­sia i la doble moral. Tant que ens omplim sem­pre la boca que Cata­lu­nya ha de ser –perquè vol ser– un estat de la Unió Euro­pea, i jo em pre­gunto, per què en qüesti­ons tan sen­si­bles no adop­tem el que d'altres països euro­peus han sabut resol­dre amb seny? Per què no s'afronta el pro­blema de cares, sense ama­gar el cap sota l'ala ni mirar cap a una altra banda? Què ha fet Holanda amb la pros­ti­tució o les dro­gues toves? Lega­lit­zar-ho. Què suposa aquest pas? No és només un acte de justícia social sinó que és una manera de plan­tar cara a la crisi. Regu­lar pràcti­ques ances­trals, treure-les de l'eco­no­mia sub­mer­gida, des­man­te­llar els mer­cats negres, fer aflo­rar els diners, ges­ti­o­nar uns impos­tos que rever­ti­rien en sani­tat o edu­cació i sane­jar les arques públi­ques. Emer­gi­rien uns cale­rons que ara mateix només enri­quei­xen uns quants, mafi­o­sos i tra­fi­cants, amb la con­nivència d'unes auto­ri­tats que s'esquin­cen els ves­tits quan sen­ten a par­lar de sexe i droga. Doncs mirin-s'ho des de l'altra bàndol, si no els podem vèncer, unim-nos-hi. Siguin sen­si­bles a la demanda d'una gran majo­ria de la població i actuïn sense por i d'una vegada sobre aquests temes, que tots hi sor­tiríem gua­nyant.