Opinió

La llengua de lectura

Mentre els hàbits lectors en català a Catalunya no siguin majoritaris, el país estarà lluny de ser un país modern i normal

Lle­gir és un luxe i un pri­vi­legi. Lle­gir és la ter­cera en grau de difi­cul­tat de les qua­tre habi­li­tats lingüísti­ques bàsiques que podem adqui­rir els humans. El llarg camí de la història de la lec­tura, jun­ta­ment amb el laboriós apre­nen­tatge per­so­nal de l'acte de lle­gir, ens habi­lita per a una funció suprema, la inter­pre­tació de les escrip­tu­res. Això sí, només les escri­tes en una deter­mi­nada llen­gua. L'alfa­be­tit­zació ens fa lec­tors poten­ci­als d'una llen­gua.

Ara que torna la festa del lli­bre i de la rosa que el gloriós sant Jordi ens con­ce­deix cada 23 d'abril, em pre­gunto un any més qui­nes escrip­tu­res i quina llen­gua de lec­tura pre­fe­rim i usem els cata­lans i cata­la­nes. En el procés històric de recu­pe­ració de les lli­ber­tats i drets bàsics de la nació, de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, és salu­da­ble que en oca­si­ons com aquesta ens inter­ro­guem sobre les nos­tres pràcti­ques de lec­tura. Unes pràcti­ques que, si bé són fruit de deci­si­ons per­so­nals molt ínti­mes, també apor­ten infor­mació valu­osa sobre l'estat gene­ral de la llen­gua.

Quina és la situ­ació actual de la lec­tura en català res­pecte del cas­tellà a Cata­lu­nya? En la dinàmica actual de cir­cu­lació de l'escrip­tura i per tant de les opor­tu­ni­tats de lec­tura per als usu­a­ris d'una llen­gua, em sem­bla que hi ha tres àmbits prin­ci­pals a valo­rar: el lli­bre, la premsa i inter­net.

Les dades glo­bals més recents que he pogut con­sul­tar sobre lec­tura de lli­bres cor­res­po­nen al 2010 i pro­ce­dei­xen de les enques­tes del Baròmetre de la Comu­ni­cació i la Cul­tura. Segons l'estudi, de la població major de 14 anys decla­ren lle­gir (un o més lli­bres l'any) un 58,7 per cent, i d'aquests entorn d'un 25 ho fan en català, un 70 en espa­nyol i un 5 en altres llengües. Men­tre els hàbits de lec­tura dels cata­la­no­par­lants són bilingües (48 per cent català, 50 cas­tellà), els dels cas­te­lla­no­par­lants són pràcti­ca­ment mono­lingües (només un 10 per cent lle­gei­xen en català).

A la premsa, la lec­tura en català, segons el mateix Baròmetre, no sols ha fet un salt nota­ble –els lec­tors habi­tu­als són un milió, con­tra els gai­rebé 2,5 mili­ons en espa­nyol–, sinó que la tendència sem­bla afa­vo­rir-ne un aug­ment pro­gres­siu. Els tres dia­ris amb doble versió, edi­tats abans només en cas­tellà, venen bé la versió cata­lana i això podria esti­mu­lar la doble versió dels espor­tius i comar­cals que encara no la publi­quen.

A inter­net, les pràcti­ques de lec­tura en català són un con­ti­nent per explo­rar. Per desgràcia no dis­po­sem de dades pre­ci­ses sobre la llen­gua habi­tual d'ús a Cata­lu­nya quan la lec­tura es fa en pan­ta­lla acce­dint a inter­net i els seus diver­sos ser­veis a través dels múlti­ples dis­po­si­tius d'accés (ordi­na­dors, tablets, mòbils, etcètera). Tenim dades dels usu­a­ris únics de por­tals i pàgines web en català, però són insu­fi­ci­ents per ava­luar-ne els hàbits de lec­tura segons llen­gua.

Les pràcti­ques de lec­tura en català han for­mat part i encara con­for­men avui a Cata­lu­nya –i als altres països de parla cata­lana– un autèntic camp de bata­lla entre llengües en presència. Els que patírem l'escola del fran­quisme recor­dem com vam veure'ns forçats, si volíem apren­dre a lle­gir en català, a fer-ho fora de l'escola. Avui hem avançat molt: el model d'esco­la­rit­zació a Cata­lu­nya obliga a saber lle­gir en la llen­gua pròpia. Ara bé, a fora de l'aula les auto­ri­tats de l'Estat i els mer­cats de l'espa­nyol pro­cu­ren que la lec­tura en català no superi els límits de la reserva.

El lli­bre resis­tirà, la premsa en paper encara té anys de vida i inter­net ho tex­tu­a­litza tot. Però, sigui quin sigui l'estat de l'art dels tex­tos, men­tre els hàbits lec­tors en català a Cata­lu­nya no siguin majo­ri­ta­ris, aquest país estarà lluny de ser un país modern i nor­mal. Per ara, lle­gir en català és encara un acte d'afir­mació de la iden­ti­tat, més enllà dels interes­sos ins­tru­men­tals con­crets de l'acte de lec­tura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.