La cosa marítima

Ja n'hi ha prou. Els ho vaig advertir fa quinze dies i no m'han fet cas. Els vaig dir que ja n'hi havia prou, de metàfores nàutiques, aquàtiques, navilieres. Que conrear aquest terreny, el de la metàfora, era en extrem perillós, perquè saps quan surts de port però no tens ni idea de quin dia tornaràs ni en quines condicions ho podràs fer. Però no. Hi han tornat. I mira que tinc temes per tocar. M'hauria agradat parlar de les propostes d'Esperanza Aguirre contra les autonomies. M'hauria agradat fer un comentari sobre el futbol i sobre l'embranzida final del Barça. M'hauria agradat dir alguna cosa sensata sobres les retallades i sobre aquesta innata fatxenderia del ministre d'Economia, amb aquell pentinat tan greixós i amb la pell tan colrada. Però resulta que no. I ara, a més a més, el virus s'ha estès. En el ple que discutia la situació econòmica, és a dir, en seu parlamentària, el president Mas ha parlat del Costa Concordia i del canvi de rumb que hem de mantenir si no volem acabar com el transatlàntic italià. I ja hi hem estat. A partir d'aquí, de la brillant referència al naufragi més recent i més espectacular, la resta de grups polítics han reblat el clau (¿o s'hauria de dir “han continuat la travessia”?) de la cosa marítima. Tots, o pràcticament tots. Anna Simó ha demanat un cop de timó (¿no va ser per culpa d'un cop de timó que va acabar com va acabar, el Costa Concordia?), i Uriel Bertran ha esmentat el vaixell per dir que ja hem capotat i que el que convé és canviar d'embarcació. El PP també ha vogat en la mateixa direcció i Joan Herrera, no sé si per la deriva esquerrana o en homenatge al centenari, ha tingut el detall d'esmentar el Titanic. ¿Qui fa d'orquestra, en la seva versió de la tragèdia? L'únic que no s'ha mullat ha estat en Quim Nadal. Atesa la seva llarga experiència de navegant, però, no m'estranyaria que qualsevol dia remés cap a l'escull poètic. Ja n'hi ha prou. Proposo que s'alci un moviment ciutadà contra la cosa marítima i que, amb caràcter d'urgència, el Parlament (¡amb seu a la Ciutadella i no pas a les Drassanes!) aprovi un decret que digui: “Queda prohibida, des d'avui, qualsevol referència metafòrica relacionada amb el mar i el seu camp semàntic. En cas contrari, la presidència retirarà la paraula a qui gosi noliejar un vaixell d'aquestes característiques.”