Trets al cel

La Península està vivint un dels moments de més indig­ni­tat de la seva història. A part de l'evidència que ha robat tot­hom, des dels de la casa reial fins a l'últim buròcrata, la misèria s'ha ins­tal·lat per les dife­rents capes de la soci­e­tat. Diu­menge pas­sat, un poli­cia muni­ci­pal de paisà va dis­pa­rar al cel quan es va veure envol­tat de negres que inten­ta­ven evi­tar la detenció d'un dels seus com­panys, que es bus­cava la vida amb el top manta. L'escena es produïa al barri madri­leny de Lavapiés, ben a prop de la plaça de Tirso de Molina. Indig­nats, els joves des­es­pe­rats van abor­dar dos poli­cies camu­flats, un dels quals havia detin­gut el noi després d'uti­lit­zar una porra elèctrica. A part de l'enèsima demos­tració de la poli­cia per­se­guint tre­ba­lla­dors sense cap mena de con­dició labo­ral, l'actu­ació vul­nera el més mínim sen­tit comú perquè posa en risc la vida dels veïns: els pro­jec­tils podrien haver entrat per les fines­tres o els bal­cons d'un car­rer espe­ci­al­ment estret. Per dete­nir un noi que ven bos­ses i ulle­res d'imi­tació s'ha de dis­pa­rar? Quina és la pri­o­ri­tat: els lla­dres o els vene­dors de xava­lla i les pros­ti­tu­tes?

L'endemà, veig una escena sem­blant a la plaça Cata­lu­nya. A mig matí, poli­cies també camu­flats inten­ten dete­nir afri­cans del top manta. Un d'ells s'escapa i un altre s'acosta edu­ca­da­ment per inten­tar recu­pe­rar el mate­rial. Fent-me el des­pis­tat, escolto els dos poli­cies. Par­len en cas­tellà, amb el mateix accent de tele­vi­sius de Paquirrín i com­pa­nyia. Com a mínim, però, no tre­uen les pis­to­les.

Sem­pre havia escol­tat que la poli­cia abans ha de pro­te­gir la vida de les per­so­nes que posar-les en risc. Són esce­nes quo­ti­di­a­nes lamen­ta­bles d'un temps a obli­dar. No es pot armar ningú que no tin­gui un mínim d'edu­cació. O sí?