Xocolata espessa
Vergonya subtitulada
Sóc un enemic acèrrim del doblatge de les pel·lícules. Crec que canviar les veus originals del actors en una obra cinematogràfica és com alterar el colors d'un quadre. És per això que només en un grapat ben escàs de països amb passat i present poc democràtic es manté aquesta pràctica pensada per mantenir la ment dels ciutadans incontaminada de la influència pèrfida d'idiomes estrangers. En el món civilitzat, les pel·lícules se subtitulen.
Dit això, la llei del cinema aprovada a Catalunya era absolutament necessària, perquè la situació és la que és. És indubtable que calien mesures provisionals per equilibrar una oferta abassegadora en favor del castellà.
El que ens hauria de fer caure la cara de vergonya és que ara vingui Europa i ens rebregui les nostres vergonyes davant dels nassos. Som tan porucs, tan cagats, que fem una llei del cinema per protegir el català i acabem discriminant positivament el castellà. És la mateixa actitud dels mitjans públics que doblen o subtitulen programes, pel·lícules, declaracions de convidats i tertulians en qualsevol idioma menys si són fetes en castellà. És igual que hi hagi catalans que no en sàpiguen un borrall, de castellà. En tenim interioritzada la supremacia i ens agenollem instintivament.
És clar que hi ha raons històriques i sociològiques per aquest comportament. Hi ha un Estat que fa tres segles que aplica un pla perfectament estudiat per bandejar i suprimir tota llengua que no sigui la castellana. Monarquia o república, dictadura o democràcia, hi ha una línia contínua dels Decrets de Nova Planta a la llei de llengües aragonesa. El resultat és un poble que, tot i lluitar amb ungles i dents per la seva supervivència cultural, accepta com part de l'ordre natural de les coses que la llengua castellana és superior. Per això tothom va trobar normal que la llei del cinema obligués a doblar qualsevol llengua excepte el castellà. A Brussel·les, però, sense cap condicionant ideològic o històric, no ho entenen, i es pregunten com és que volem protegir el català i no apliquem les mesures proposades al castellà, què és la llengua que més amenaça la seva existència. Ens ho hauríem de fer mirar.