‘Avida' dòlars

En l'etapa de Salvador Dalí a Nova York, eren els anys quaranta, el poeta surrealista André Breton criticava el pintor altempordanès perquè en aquella època va conquerir els Estats Units i deien que tot el que tocava ho convertia en or. Entenc que, amb certa malícia, Breton va associar Dalí amb l'Avida Dollars. Lluny d'ofendre's, el pintor va fer bandera d'aquesta fama. És cert que li agradava la riquesa. Però Dalí, quan va construir el Teatre Museu de Figueres, va voler deixar clar que amb la seva obra volia enriquir la gent del seu estimat Empordà. No m'ho invento, ho va deixar plasmat al sostre del museu figuerenc el gran mural anomenat El palau del vent, en el qual Dalí i Gala ballen una sardana sobre l'Empordà i dels seus cossos plens de calaixos oberts cauen monedes daurades sobre la seva terra. La pintura és, surrealista, un somni dalinià premonitori. Avui el 2,5% del PIB de la comarca prové del món dalinià.