Llufa

Si algú de vostès, ama­bles lec­tors, ha somiat alguna vegada que viu en un país on es res­pecta la lli­ber­tat i la democràcia, des­perti d'una vegada, perquè és men­tida. Gran com La Zar­zu­ela, llarga com la Cas­te­llana i pesada com la llosa que cus­to­dia al Valle de los Caídos les res­tes del dic­ta­dor. La llista d'exem­ples no m'hi cap, però els en deixo el penúltim, que parla d'un xicot, català, denun­ciat per la poli­cia durant l'última final de copa i san­ci­o­nat pel govern espa­nyol perquè duia una bufanda amb la senyera, l'ikur­rin i les ins­crip­ci­ons Països Cata­lans; Euskal Her­ria; Units per la lli­ber­tat i el mateix en euskera, Aska­ta­su­naz Elkar­tu­rik. Si la democràcia no per­met dis­cre­par i la lli­ber­tat d'expressió es redu­eix al Viva España, això no és democràcia ni és lli­ber­tat d'expressió, és una llufa; això sí, una llufa cons­ti­tu­ci­o­nal.