La reialesa ha fet el gest!

No se n'espe­rava menys! Els mit­jans, a l'aguait, espe­ra­ven esde­ve­ni­ments d'un moment a l'altre. Tal­ment com la família de la par­tera quan aquesta s'ha pas­sat de comp­tes. S'ende­vi­nava una res­posta final sonada. El que passa és que les com­pli­ca­ci­ons finan­ce­res fami­li­ars havien fet un des­ple­ga­ment geogràfic espec­ta­cu­lar. Sem­bla estrany el que es pot arri­bar a embru­tar amb un parell de bolígrafs de vui­tanta cèntims d'euro cada un, un reto­la­dor negre, un paquet de folis i un telèfon mòbil. En dir embru­tar, hom no es vol refe­rir a embru­tar folis fent ninots per les bones, és clar. Vol dir fer reco­ma­na­ci­ons a mà, rebuts recor­da­tori sense firma, sal­dos en dòlars de compte nume­rat, llis­tats de pos­si­bles inver­sors “del que sigui” i “de les deu que puja­ran”. I coses per l'estil.

Diver­ses reu­ni­ons finan­ce­res, perdó, vull dir fami­li­ars, sem­bla que han posat un xic d'ordre i s'ha retro­bat l'equi­li­bri jeràrquic pseu­do­em­pre­sa­rial. Seguirà tot com sem­pre. Tot i que era bai­xet, l'ombra del cab­dill és allar­gada. Si hom cerca bé. Hores abans del con­sell de minis­tres havia cor­re­gut la veu a Madrid: “Es pre­pa­ren esde­ve­ni­ments; pot­ser abdi­carà!”, deien els monàrquics. En aca­bar el con­sell pre­si­dit pel monarca i havent fet la foto­gra­fia ritual, sor­pre­nent­ment, ha apa­re­gut el príncep, abi­llat de vice­al­mi­rall de la marina espa­nyola. El sobirà s'ha posat ferm i el príncep ha donat el comu­ni­cat, dient: “Majes­tad, sin nove­dad en los ejérci­tos.” El rei ha pas­sat revista i, en aca­bar, de cara l'exèrcit (el príncep), ha dit: “Alteza, sin nove­dad en el gobi­erno.”, acom­pa­nyat d'un gest ràpid de cloure de cames i sec de picar el taló inte­rior de les llu­ents saba­tes negres de cerimònia, el rei Joan Car­les I i el príncep d'Astúries amb sen­ti­des parau­les s'han rebai­xat el sou. El govern en ple assis­tia emo­ci­o­nat a aquest nou capítol de la nos­tra història. Els sol­dats de la guàrdia, l'ofi­cial, els por­ters i els gos­sos en són tes­ti­mo­nis. Con­fesso que jo no hi era, però crec haver trans­crit l'acte fidel­ment.

El rei s'ha reta­llat 21.000 euros i el príncep, 10.000. S'han parat en el 7,1 %. Ningú els ha donat les gràcies. La família reial rebrà aquest any 8.260.000 euros, es pot dir com a sous, que el monarca repar­tirà entre tota la família. La des­pesa res­tant està en el pres­su­post de diver­sos minis­te­ris: ser­vei, jar­di­ners, vehi­cles, viat­ges, fes­tes fami­li­ars, salut i ali­ments i d'altres que oblido es poden esti­mar en una xifra sem­blant a la dels sous. Així, dir que la monar­quia ens costa 16.520.000 euros és pru­dent i molt apro­xi­mat. La meva gene­ració ho veu més clar en pes­se­tes. Lla­vors, són 2.748.696,720 pes­se­tes o bé 13.766,666 tallats, o 9.162.322 entre­pans de xapata i ser­rano, o 2.748,696 copes de whisky Maca­llan Fine Oak Reserva 12 anys (High­land)... Un xic jus­tos pot­ser sí que que­da­ran. Amb tot, valo­rat en espècies sem­bla sufi­ci­ent. És comes­ti­ble l'ele­fant?