Disciplina

Dit amb el lliri a la mà, la política con­sis­teix, d'una banda, a defen­sar unes idees i, de l'altra, a dia­lo­gar, tran­si­gir, pac­tar i acor­dar la forma de tras­lla­dar-les als ciu­ta­dans i al país pels quals tre­ba­lles. Un equi­li­bri a vega­des difícil que els polítics des­car­re­guen ale­gre­ment en els par­tits fins al dia que les maquinàries dels par­tits segres­ten les idees, mani­pu­len els equi­li­bris i con­ver­tei­xen els polítics en números, ocu­pants d'escons, inca­pa­ci­tats per esgri­mir cri­te­ris que no siguin el cri­teri ofi­cial, deci­dit massa sovint en funció de ser­vi­tuds i d'interes­sos que no són els del país ni els dels seus ciu­ta­dans, sinó d'altres. Per això, la majo­ria de par­tits valo­ren més la dis­ci­plina que el cri­teri, la dig­ni­tat o la visió de país. El que compta és obeir el senyal de la mà alçada. Si no, amb més o menys des­a­com­ple­xa­ment, et con­vi­den a mar­xar.