El groc

El groc de les fitxes de tots els jocs, que triava perquè era el meu color preferit: parxís, monopoly, oca. El groc dels gira-sols, tots mirant cap a la mateixa banda, seguint la llum del sol, groga. El groc de les llimones oloroses que agafo del meu llimoner. Les rodanxes de les llimones a dins del gintònic. El groc del blat de moro esquitxant de color les amanides serioses i avorrides d'una llarga temporada de règim. El groc de l'aneguet de goma que surava en l'aigua, a dins d'una bola transparent i que feia companyia als meus fills, quan eren molt petits, a dins de la banyera. El groc dels equips de bàsquet infantils que es volen assemblar a Los Angeles Lakers. El groc de la ginesta. La ginesta, altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada quan ve el temps de la calor. El groc d'una plata de crema, d'aquelles que feia la mare per Sant Josep. Sense cremar! El groc daurat a sota de les quatre barres. El groc de les tulipes, de les roses, de la mimosa, els boixacs, els ranuncles, els lliris, les flors de nit, l'almesquí, els crisantems, les orquídies, les margarides. La taca de groc que il·lumina tota l'estança quan poses qualsevol d'aquestes flors en un gerro. El groc de La-la, el teletubie groc. El groc de les pintures de Van Gogh i de tots els pintors de la història que s'han enamorat del color groc. El groc de les pàgines grogues que ja ningú consulta. El groc dels taxis de Nova York, i una mica els de Barcelona. El submarí groc dels Beatles. El groc de la bogeria i el groc –diuen– de la mala sort. El groc dels llibres de La Cua de Palla. Groc, groc, groc és el vestit que porto, groc, groc, groc, és tot el que jo tinc. Perquè m'agrada el groc de la truita…dels plàtans, els camagrocs, el formatge de forats, les patates fregides, els préssecs de vinya. El groc dels camps de naps. La flor groga del penediment –segons Manel–. La cinta groga que calia lligar a un roure vell –segons algú que no recordo qui era–. El groc de la llum del sol quan entra a raig pel balcó de casa i fa que la vida sembli més fàcil. El canari groc que li vam regalar a la meva àvia perquè li fes companyia i que vam portar cantant a dins la gàbia en aquell viatge etern en cotxe comptant arbres de Nadal. I el groc del meu ram de núvia.