La llibertat descomptada

Em fas­cina lle­gir que els mer­cats han des­comp­tat tal o tal decisió política. Es veu que els bancs i els fons d'inversió inter­na­ci­o­nals fan les ope­ra­ci­ons del dia tenint en compte allò que pas­sarà pròxima­ment i no la situ­ació actual. Menys­te­nen el pre­sent, ells ja són al futur. Vet aquí un des­co­bri­ment d'aquests dies: la vora­ci­tat dels mer­cats no és perquè es men­gin els diners i la cre­di­bi­li­tat de països sen­cers; allò que els mer­cats devo­ren, afa­mats, és temps.

Jo amb prou fei­nes he assu­mit que aquest matí el cotxe feia un soro­llet sos­pitós men­tre ells, els mer­cats, ja han devo­rat la set­mana vinent i, amb aquesta, també s'han crus­pit la meva visita al taller, la peça que ha de venir d'Ale­ma­nya, el des­co­bri­ment fet pel mecànic de no se sap quina altra mena de cosa que s'ha can­viar sí o sí, i el cla­te­llot de la fac­tura de tot ple­gat. Ara, si vull saber el meu futur, no cal que un endeví em tiri les car­tes: en tinc prou amb una visita a l'ofi­cina del banc. Nosal­tres vivim en el pre­sent, ells en el futur, i així no hi ha manera de posar-se d'acord en res.

A Cata­lu­nya el govern s'ha llançat a recla­mar a Espa­nya una hisenda cata­lana pròpia amb el suport majo­ri­tari del Par­la­ment. Tot els par­tits, fins i tot els que donen suport a la ini­ci­a­tiva, cre­uen que la pro­posta s'envia a Madrid perquè s'esta­ve­lli con­tra les roques. Per dir-ho a la moda, ja han des­comp­tat la nega­tiva d'Espa­nya que els cata­lans recap­tem i admi­nis­trem els nos­tres impos­tos. Tot i així, no actuen com els mer­cats, sinó que seguei­xen amb dis­ci­plina tots els pas­sos i pro­to­cols polítics d'una pos­si­ble nego­ci­ació, que per remota que sigui no es pugui dir que no s'ha inten­tat.

Els cata­lans vivim atra­pats en el pre­sent. Pla­ne­gem viat­ges a Ítaca o a Mas­sac­hu­setts, però a l'altura de Saba­dell dub­tem de si hi som tots o de si el viatge serà massa llarg. Segu­ra­ment ha de ser així, pas a pas, tan absorts en el pre­sent que no veiem el camí que fem cap a una tar­dor tensa i cap a un 2013 incert. Serem lliu­res? En tot cas, abans que nosal­tres ho sabrà la borsa de Frank­furt, quan un dia des­compti dels balanços la nos­tra lli­ber­tat.