Bola de drac

L'atac indis­cri­mi­nat que va patir a començament de la dècada de 1990 va des­per­tar la meva sim­pa­tia cap a la sèrie Bola de drac. Tots els pro­gres d'aques­tes lati­tuds denun­ci­a­ven la per­ver­si­tat dels per­so­nat­ges, la violència gratuïta i la seva vacuïtat. La meva filla era petita, es mirava els epi­so­dis amb fruïció i vaig estar temp­tat de supri­mir-la, però no ho vaig fer con­vençut de la ino­por­tu­ni­tat de les pro­hi­bi­ci­ons. Jo mateix n'havia patit tan­tes, que em sen­tia atret per coses que, si no hagues­sin estat veta­des, no m'hau­rien ins­pi­rat el més mínim interès.

No obs­tant això, el mora­lisme de tota mena de pro­gres m'afec­tava, pot­ser pel pòsit del cato­li­cisme. Armant-me de valor vaig assu­mir la sèrie i, fins i tot, vaig com­prar epi­so­dis que el nos­tre diari pro­mo­ci­o­nava. Avui, el manga és accep­tat i els dibui­xos de Bola de drac s'eme­ten per dife­rents canals i són edi­tats des de fa vint anys en for­mat de lli­bre, amb abso­luta nor­ma­li­tat.

On que­den, però, totes aque­lles repri­men­des? Què se n'ha fet? La legió de mora­lis­tes no aban­dona i espe­ren pro­duc­tes nou­vin­guts per inten­tar demos­trar els virus nocius. Son Goku ha evo­lu­ci­o­nat en les arts mar­ci­als en l'altre món i el seu fill Son Gohan ha adqui­rit el poder del seu pare i part del pro­ta­go­nisme. Tot ple­gat és ple de sim­bo­lis­mes i de sin­cre­tis­mes reli­gi­o­sos, des del mateix títol, que invoca les set esfe­res màgiques repar­ti­des arreu del món. El fet de reu­nir les boles per­met invo­car el drac Shen­ron, que con­fe­reix un desig, per exem­ple la pos­si­bi­li­tat de res­sus­ci­tar per­so­nat­ges. Com m'agra­da­ria fer-ho amb els meus vells amics!