Còmplices de la xenofòbia

El juga­dor inter­na­ci­o­nal d'hoquei sobre herba Àlex Fàbre­gas va haver de tan­car el seu compte a Twit­ter perquè ha rebut més de dos mil mis­sat­ges insul­tants i amenaçadors després que, en una entre­vista, declarés que no sent cap emoció quan ha d'escol­tar l'himne espa­nyol abans d'un par­tit, i que vol­dria jugar amb la selecció cata­lana i no pas amb l'espa­nyola. Molts dels mis­sat­ges que va rebre l'amenaçaven de mort. També molts d'aquells mis­sat­ges feien apo­lo­gia del geno­cidi con­tra els cata­lans. És un tema molt seriós, dramàtic. Però aquí, tots ho sabem, l'amenaça (i fins i tot l'exe­cució de l'amenaça) con­tra els cata­lans està ple­na­ment assi­mi­lada pel sis­tema social. Fa poc, en un sopar en què érem gai­rebé trenta per­so­nes, a algú se li va acu­dir de dema­nar que alces­sin la mà totes aque­lles per­so­nes que no hagues­sin estat mai amenaçades o agre­di­des per par­lar en català. Cap dels assis­tents no va poder aixe­car la mà. És aquesta, la rea­li­tat. L'eter­na­ment jove democràcia espa­nyola meta­bo­litza el fran­quisme i els GAL, deixa més de cent mil alum­nes valen­ci­ans sense opció d'estu­diar en valencià, per­pe­tra vio­lentíssi­mes ràtzies penals i poli­ci­als con­tra l'inde­pen­den­tisme català, deté i apa­llissa (¿segresta?) un jove bar­ce­lo­nista per haver fet pro­cla­mes inde­pen­den­tis­tes a l'estadi Vicente Cal­derón en la pas­sada final de la Copa del Rei, decreta el tir a l'home si l'home és Laporta o Ole­guer Pre­sas, i, en un dels epi­so­dis més injus­tos de la Tran­sició cap aquí, cri­mi­na­litza i assetja política­ment Carod-Rovira.

Hi ha, és clar, una cate­quesi i tota una cul­tura política al dar­rere d'aquesta xenofòbia. Però també hi ha la nos­tra con­dició de súbdits, d'esclaus volun­ta­ris, de sen­tir-nos ben trac­tats en cas que no ens mal­trac­tin gaire. I també hi ha, sobre­tot, el silenci còmplice de molts sec­tors soci­als, mediàtics, polítics i intel·lec­tu­als. Aquesta set­mana, de nou, hi ha hagut diver­sos mit­jans de comu­ni­cació estran­gers (la cadena nord-ame­ri­cana CBS, el diari anglès The Guar­dian...) que han infor­mat molt més sobre la per­se­cució que està patint Àlex Fàbre­gas que no pas gran part dels mit­jans de comu­ni­cació d'aquí mateix. De fet, per a molts d'aquests mit­jans que dia sí i dia també publi­quen edi­to­ri­als engo­la­des en defensa dels drets humans, el cas Fàbre­gas a hores d'ara encara no exis­teix. Això només té tres noms: ocul­tació d'infor­mació, nul·la qua­li­tat democràtica i com­pli­ci­tat amb la xenofòbia.