Llibres vells

Un dels grans pla­ers de la meva vida ha estat res­ca­tar lli­bres aban­do­nats. El nos­tre país no és França, on a cada racó pots tro­bar lli­bres vells barats, però hi ha zones ple­nes de tre­sors. A Bar­ce­lona hi ha les lli­bre­ries del car­rer Ari­bau –cada cop en que­den menys–, les dels vol­tants de l'Ate­neu i mol­tes altres. M'agrada Stock, al car­rer Com­tal, on el Fran­cesc és el con­ti­nu­a­dor de l'espe­rit de la des­a­pa­re­guda Nove­ci­en­tos del car­rer Lli­bre­te­ria. A la rebo­tiga es poden tro­bar autènti­ques joies.

Gràcia és plena de mines per explo­tar. Un guia mínima­ment expert pot fer-se amb una bona col·lecció de lli­bres a preus irri­so­ris. L'altre dia em va agra­dar retro­bar Isaac Bas­he­vis Sin­ger, l'extra­or­di­nari nar­ra­dor en jid­disch, que va obte­nir el premi Nobel el 1978. He pas­sat aquests dies pas­se­jant-lo per l'inte­rior de l'Empordà i lle­gint-lo sense con­di­ci­o­nants de temps. Si no passa res –toco fusta– en par­laré demà.

Res­ca­tar lli­bres és un esport de ficció. Hi ha best sellers que es repe­tei­xen en cada pila, per exem­ple els que rega­la­ven les cai­xes a les dècades de 1970 i 1980, quan a les cases els apre­ci­a­ven. També hi ha autors que han cai­gut en desgràcia o que for­ma­ven part de l'ima­gi­nari d'una gene­ració des­a­pa­re­guda. Quan es bui­den els pisos de gent gran, que ha mort o han anat a residències, els fami­li­ars tenen poca estima als lli­bres escam­pats per les llei­xes. Així ater­ren a les lli­bre­ries de vell. N'hi ha molts de Manuel de Pedrolo i edi­ci­ons del Club dels Novel·lis­tes. Lle­gits o encara ver­ges, amb ano­ta­ci­ons o vells bit­llets de metro com a punts, cadas­cun amaga una vida secreta.