Obsolescent

Vaig bui­dar un dels arma­ris de la cuina de la meva mare per triar objec­tes útils entre les andròmines. Em va cri­dar l'atenció la quan­ti­tat de petits elec­tro­domèstics que encara fun­ci­o­na­ven. For­men part de l'arque­o­lo­gia indus­trial del país, pro­vi­nents de mar­ques des­a­pa­re­gu­des dins un tei­xit liqui­dat. De fet, abso­lu­ta­ment tots s'ence­nien, mal­grat por­tar mesos o anys atu­rats.

Aque­lles empre­ses no apos­ta­ven per l'ano­me­nada obsolèscen­cia pro­gra­mada, una pràctica de deter­mi­na­des mul­ti­na­ci­o­nals que fan maquinària amb data de cadu­ci­tat. La com­petència capi­ta­lista –per no dir la manca d'escrúpols—ha con­ver­tit fins i tot una espre­me­dora de taron­ges en un arte­facte que ha de ser subs­tituït quan pas­sin uns anys, sense tenir en compte la con­ta­mi­nació que pro­voca a causa de les dei­xa­lles. Tro­ba­rem l'exem­ple més escan­dalós en elec­tro­domèstics cars com ara les ren­ta­do­res i les neve­res, per no par­lar dels ordi­na­dors, autènti­ques estre­lles obso­les­cents.

El terme el podríem fer exten­si­ble a la nos­tra mateixa vida i els cos­tums. Els artis­tes que es pro­mo­ci­o­nen, els lli­bres de fac­to­ria que inten­ten que lle­gim i la mateixa men­ta­li­tat d'una època fútil, tan pla­ni­fi­cada com un matri­moni, també amb data de cadu­ci­tat. Els engi­nyers i dis­se­nya­dors que es van inven­tar el terme i els que el van posar en fun­ci­o­na­ment ana­ven, però, més enllà. És empre­nya­dor ado­nar-se que has de can­viar la nevera, però té també efec­tes addic­tius, quan con­tem­ples els nous colors i les pres­ta­ci­ons que ofe­reix. Psi­co­lo­gia i engi­nye­ria de nou viuen ple­ga­des.