Estem llampats

En el seu “Diccionari Vintage” (publicat cada dia a El Punt Avui) Vicenç Pagès Jordà al·ludia a la ridícula fórmula que fan servir alguns usuaris d'internet per omplir l'espai en què els demanen el seu estat (suposem que civil). Trien: “És complicat.” Els estats de les persones són d'allò més particulars (per no dir flipants). No funciona l'equivalència “tants individus, tants estats”, perquè les xarxes ofereixen uns motlles per als més mandrosos: pots tenir quinze amistats “en una reunió”, vint-i-dues “al gimnàs”, set “dormint” o alguns idiotes que tenen la “bateria baixa”. Un caçador de talents faria un sondeig en un d'aquests mitjans i es posaria les mans al cap. Si primer s'utilitzaven les sòrdides emoticones sense nas que reien, suaven, s'indignaven, ploraven o treien mocs, després es va passar al disponible / no disponible / ocupat / absent. Ara la cosa ha fet un pas més: els usuaris es dediquen a fer frases més o menys curioses que, tot sovint, deixen força clara la dosi de matèria grisa que els circula pel magí. Els més simples, que identifiquen estar amb dir “hola”. Els existencialistes, que descriuen el món (el seu) amb excés: “A la fira de les vanitats”, “Avui no, demà”, “Prou de tot, més de res” o, en altres idiomes, que fa més cool: “Still alive” o “Désorientée”. Els enginyosos combinen les paraules amb les icones obtenint una frase amena: “Disponible si no fos... (icona de les tres zetes, icona de la dona dansaire, icona de la banyera, icona de la pluja)”. Els incrustats en un moment d'eufòria, que no desencallen mai el seu estat: “Força Barça” o “Visca Catalunya lliure”. Els poetes lisèrgics: “De posta de sol en posta de sol” o “Perdut en el vòrtex de l'inframón” o “O vos omnes qui transitis per viam”. Els postmoderns que juguen amb el concepte: “Cal el missatge?” Els aforístics que recorden ídols musicals: “Born to run” o “I do it my way”. Estem com estem: la resta és literatura.