Izagirre

Ni l'estiu més abas­se­ga­dor no impe­deix a deter­mi­nats polítics haver-se de lluir fent els patètics. La mos­tra més lamen­ta­ble ha estat la de l'alcalde de Sant Sebastià, Juan Kar­los Iza­girre, de Bildu. L'alcalde ha deci­dit no reno­var el con­tracte per cele­brar les set cur­ses tau­ri­nes de la tem­po­rada que ve i ho ha fet donant argu­ments de tipus econòmic –qüesti­o­na­bles– i morals, d'un cinisme que es reproduïa a la seva cara d'hipòcrita. Després d'afir­mar que el con­sis­tori –no els ciu­ta­dans donos­ti­ar­res– com­par­tien al cent per cent el dis­curs anti­taurí, va donar el gran titu­lar de la roda de premsa dient que “el sofri­ment ani­mal no ha de con­ver­tir-se en espec­ta­cle públic”.

Jo sóc afi­ci­o­nat a la tau­romàquia, però entenc els que no l'accep­ten, mal­grat que el toro és només una petita punta de l'ice­berg del que passa als escor­xa­dors, a la cacera o a les pei­xa­te­ries, on molts ani­mals s'ofe­guen len­ta­ment davant del beneplàcit de tot­hom. Els humans som així: matem tot el que es mou, molt sovint perquè acabi a les escom­bra­ries, que és on van a parar gran part de les bèsties sacri­fi­ca­des.

L'acti­tud d'Iza­girre, però, té altres con­no­ta­ci­ons. El fet que ho digui un diri­gent d'una orga­nit­zació que con­sen­tia l'assas­si­nat mas­siu que ha estat prac­ti­cant ETA durant les últi­mes qua­tre dècades l'inva­lida per fer qual­se­vol tipus de comen­tari sobre el sofri­ment. La seva cara dura li per­met fer el pro­gre men­tre han estat donant suport a una orga­nit­zació d'extor­si­o­na­dors i assas­sins que prac­ti­quen el vic­ti­misme, un esport, d'altra banda, emi­nent­ment espa­nyol.