Cap porc al bosc, cap porc enlloc

Els incen­dis fores­tals pro­vo­cats per la imprudència són l'evidència més cri­da­nera de la irres­pon­sa­bi­li­tat de l'ésser humà vers l'entorn, però lamen­ta­ment no és l'única. Tenim la mala traça de prac­ti­car-ne mol­tes més. Si el lec­tor té el bon cos­tum de fer cami­na­des pels bos­cos i els camps del país, faci un breu recompte memorístic de les llau­nes, els vidres, els plàstics, les buri­lles, els papers, la runa o les andròmines que recorda haver vist a la vora del camí o al bell mig de les arbre­des i ho mul­ti­pli­qui per les 1,9 mili­ons d'hectàrees que ocupa la massa fores­tal del nos­tre país. Hi afe­geixi una mit­jana de vint abo­ca­dors il·legals per cada una de les 41 comar­ques cata­la­nes, amb un mínim de 10 tones de mate­rial de rebuig en cada abo­ca­ment. Con­tinuï amb la dot­zena de metres cúbics de resi­dus sòlids que hom cal­cula que cada muni­cipi cos­ta­ner té de mit­jana a les aigües del seu lito­ral, més tot el que es pot obser­var que queda sobre la sorra de cada platja al cap del dia. I final­ment, faci un càlcul simi­lar amb els car­rers i pla­ces del seu poble o ciu­tat.

El resul­tat és esfereïdor. Sense comp­tar-hi les acti­vi­tats con­ta­mi­nants –que res­po­nen a una altra seg­men­tació del pro­blema– es podria dir que tenim el país brut com una cort de porcs si no fos per l'esforç humà i econòmic de les ins­ti­tu­ci­ons i de les enti­tats cíviques que col·labo­ren voluntària­ment a reco­llir part d'aquesta brossa.

Després del gran incendi de l'Alt Empordà el mes pas­sat, uns van par­lar de por­tar pre­sos a nete­jar el bosc i uns altres de por­tar-hi ove­lles i cabres perquè són bons agents nete­ja­dors. Que hi por­tin qui vul­guin però que no s'obli­din que no és només un pro­blema de brutícia sinó també d'edu­cació i que no afecta només el bosc sinó tot el país. El ger­men d'aquest pro­blema és la manca de res­pon­sa­bi­li­tat sobre els nos­tres actes i sobre el bé comú. Es fa difícil ima­gi­nar que els matei­xos indi­vi­dus que dei­xen caure dels dits llau­nes, buri­lles i papers, o que abo­quen resi­dus fora de la vista dels altres, facin el mateix al men­ja­dor de casa seva. I fins que no enten­guin que no hi ha cap diferència entre aquesta estança i el car­rer o el camp no serà pos­si­ble resol­dre-ho. Pot­ser el Depar­ta­ment de Medi Natu­ral podria començar fent una cam­pa­nya sem­blant a la que fa con­tra el foc i recla­mar: “Cap porc al bosc, cap porc enlloc.”