Lliçons d'economia

Fa temps que els mitjans dediquen bona part dels seus espais a informar, opinar i difondre el que ha passat a ser un producte de primera necessitat: l'economia! L'esforç és constant i els últims cinc anys ha augmentat considerablement. Estem travessant una dècada difícil, mai vista, en què l'economia té molt a dir i, de ser ciència auxiliar, s'ha convertit en basament de la societat. Amb l'excepció dels grans negocis i la banca, que recolzen en l'economia en tot moment, la resta ha funcionat amb l'experiència, l'ofici i la intuïció i poc amb ciències econòmiques. S'ha iniciat un canvi en les formes de vida que just ha començat i de les quals un nou col·lega serà protagonista: el pressupost.

Els titulats amb estudis superiors d'economia són un grup a banda que mou l'opinió i, en moments punta, són escoltats per la massa. S'ha de tenir en compte que els d'aquest nivell no superen el 5%. La resta d'universitaris, els titulats en altres estudis, els acadèmics, els màsters, els estudiosos del tema, els botiguers inquiets, els empleats de banca —no pas tots— i, en el cas de Girona els coquards, amb més o menys solvència i coneixements, poden opinar d'economia i les seves variants. Aquest nivell, capaç d'interpretar planes dels diaris, revistes, tertúlies de ràdio i televisió, articles i comentaris, no passen d'un 20%. Els menors, els immigrants i la resta, he calculat que sumen un 25%.

Resta una massa de gent modesta i una part de la classe mitjana —aquesta, amb més diners que capacitat per copsar els missatges— que pot representar un 50% de la població. Sentir-los parlar d'economia fa pena! En
les famílies treballadores, els estudis econòmics són simples: “M'arriben o no m'arriben?”, fan. Pel que fa als jubilats, el drama és imminent. Les jubilacions resten en terreny relliscós.

Transcric l'última. “Catalunya demana el rescat: 5.023 milions d'euros. La Generalitat s'adhereix al fons de liquiditat autonòmic”, llegeix un, bo i fent el tallat amb la colla. “Si es reparteixen bé, potser hi haurà un respir”, fa un que ha fet càlculs. El cas és que si prospera l'operació s'invertiran en el pagament de deute de la Generalitat, inajornable. Els contribuents no en veuran ni un, d'euro.

Recordo que a la primària, al pati del col·legi mixt —nois i noies: hi havia república—, jugàvem a un joc anomenat rescat. Tenia la seva complicació i a la necessària lleugeresa per córrer s'hi havia d'afegir l'habilitat per no ser empresonat. Hi havia nivells de col·locació segons la rapidesa de cada un i la facilitat d'esquivar els rescatadors contraris. Qui ho havia de dir que 75 anys després podria dir que en aquesta mena d'operacions als 11 anys vaig ser un expert. Diuen que tot retorna amb el temps. Els 150.000 milions d'euros dels dipòsits que s'han exiliat, tornaran?