Sensacionalisme fatal

El minis­tre japonès de Ser­veis Finan­cers, Tada­hiro Mat­sus­hita, s'ha lle­vat la vida en saber que una revista sen­sa­ci­o­na­lista reve­la­ria que estava come­tent adul­teri. Home pro­vecte, 73 anys, no va poder supor­tar la idea que la seva relació adúltera es faria pública i es va pen­jar. Abans de fer-ho, va escriure a la seva esposa, al pri­mer minis­tre i a altres mem­bres del gabi­net; després va des­a­parèixer acla­pa­rat per la culpa i la ver­go­nya. Pro­ba­ble­ment, més per aquesta segona con­dició que per la pri­mera.

És una notícia que pre­senta com a mínim dues cares. Una per­toca al suïcida i la seva inca­pa­ci­tat de rela­ti­vit­zar les qüesti­ons. Quina importància té a ulls pro­pis i estranys una relació extra­ma­tri­mo­nial en un món far­cit de crims, esta­fes, misèria, dro­go­ad­dic­ci­ons, ter­ro­risme i altres lacres? Si el delicte més gran de qual­se­vol man­da­tari fos un afer amorós, el nos­tre pla­neta seria una bassa d'oli. Ni guer­res, ni injustícies soci­als, ni explo­tació econòmica, ni tot un llarg etcètera de con­duc­tes nefas­tes pels seus resul­tats. És evi­dent que Mat­sus­hita, mal­grat la seva llarga experiència política, no va saber cali­brar la seva falta amb la justa mesura. Qual­se­vol de les per­so­nes que mal­trac­ten ani­mals, per fer esment d'una cir­cumstància massa freqüent, és més detes­ta­ble que aque­lles que s'embo­li­quen en afers amo­ro­sos.

L'altra cara de l'assumpte incum­beix a la revista Shukan Shincho. Que pot­ser els seus res­pon­sa­bles poden sen­tir-se satis­fets en com­pro­var els efec­tes que el sen­sa­ci­o­na­lisme pot pro­vo­car? I els seus lec­tors? En aquests tipus de publi­ca­ci­ons i llurs ana­lo­gies audi­o­vi­su­als, dis­se­nya­dors i con­su­mi­dors es retro­a­li­men­ten d'escàndols petits con­ve­ni­ent­ment engran­dits i empas­ti­fats. Perquè els escàndols veri­ta­ble­ment impor­tants són obvi­ats, atès que res més lluny dels objec­tius dels edi­tors que des­per­tar rao­na­da­ment les consciències. I si aquest suïcidi encara els ha fet ven­dre més exem­plars, res a objec­tar.