L'arma més temible

“Dos no es barallen si un no ho vol”, repetia la iaia quan intervenia en alguna baralla entre la mainada, i aquesta és potser la lliçó més important de l'evolució dels esdeveniments a casa nostra, a partir de la manifestació de l'11-S que va accelerar el procés d'independència.

Crec que el fet que més treu de polleguera els dirigents polítics, els mitjans de comunicació, els opinadors i àdhuc els piuladors i usuaris de les xarxes socials espanyols és que des de Catalunya no es responen els insults, amenaces i estirabots que cada dia se succeeixen in crescendo a tots els àmbits. Que defugim el cos a cos els descol·loca i produeix un efecte devastador: encara s'emprenyen més, i l'espiral d'insults augmenta.

Tot plegat em recorda un episodi de l'àlbum de l'Astèrix El combat dels caps, on el cap del llogarret gal es veu obligat a enfrontar-se amb un altre cap de tribu fort i poderós, aliat dels romans. Es passa assalt rere assalt fugint del seu adversari fins a esgotar-lo. Aleshores, amb un copet insignificant el tomba.

El fet històric darrere el moviment de les consultes per la independència als municipis i la manifestació de l'11-S és que ja no ens queixem ni demanem res a Espanya. Ara senzillament ens reivindiquem com a poble i anunciem al món que hem decidit ser amos del nostre futur. Aquest canvi radical ha posat a les nostres mans l'arma més temible: l'alegria.

Feu una ullada a les xarxes socials, escolteu la gent als mercats, pareu atenció a les declaracions dels polítics dels partits sobiranistes, llegiu els columnistes i escolteu les tertúlies als mitjans. A pesar de la crisi i de les dificultats i incerteses del procés que hem engegat, es percep tothora una sensació d'esperança, d'orgull, d'alegria. És precisament això el que ha fet girar la percepció internacional respecte al fet català. Davant les agressions i els insults –que no surten només de boca de radicals eixelebrats, sinó de ministres i alts càrrecs del govern– es troba un poble que no respon les agressions, ni tan sols es mostra ofès ni s'indigna. Senzillament continua caminant amb alegria cap a la llibertat.