Tractes diferents?

Anava, com cada dia al matí, a comprar els diaris que estic acostumat a llegir. Em trobo a la sortida del quiosc amb un conegut que acabava de fer la mateixa feina que jo. És lector de l'Avui i també d'El Punt gairebé de sempre. És dels que analitzen els diaris a fons, això sí, i tot sigui dit, subjectiu com tothom que té unes idees polítiques ben definides i assumides. Alguna vegada m'ha retret que el diari es decantava molt cap a l'esquerra, aquesta era la seva opinió. Avui deu voler que passi un bon dia i em diu ben convençut: “Heu millorat molt, t'ho haig de dir. Us veig més assenyats, més equilibrats.” M'ha agafat de sorpresa, però li ho agraeixo. Potser sí que els periodistes en saben cada vegada més; ho puc constatar perquè rebo menys queixes que mai.

Amb tot, continuen arribant opinions que agraeixo. Encara que diu que no cal que li respongui (“deveu tenir molta feina amb els qui us ho demanen”), m'agrada fer-ho, Eulàlia Ametller, de Barcelona. Després de felicitar-nos per la línia del diari, em diu: “Sempre he trobat a faltar informació i fins i tot consideració per als partits catalans petits que estan picant pedra des del primer dia per obrir el camí cap a la independència.” Que el diari no dedica tant d'espai com a d'altres a aquests partits que han nascut fa relativament poc és cert. Però jo diria que és pura matemàtica. Els partits grans organitzen molts més actes, tenen un nombre de seguidors més elevat. La capacitat dels petits és molt més minsa. Amb tot, he fet un estudi per sobre i sense cap valor científic, i m'atreviria a dir que no hi ha cap dia que alguns d'ells no tinguin unes ratlles en la informació política del diari. I si alguna vegada n'organitzen alguna de sonada, el diari no hi estalvia espai. Les consignes des de la direcció són que la notícia és la notícia, vingui d'on vingui i de qui vingui. Em podríeu dir que a vegades el periodista no fa la valoració correcta. Tot plegat és tan subjectiu... Per sort, però, el diari no farà mai com els mitjans informatius públics –ara tornarà a sortir el tema– que cronometren el temps d'acord amb els diputats que tenen cada partit. Això sí que és una aberració, que els polítics no han tingut mai els nassos de resoldre. Cada lector creu que la notícia que a ell li interessa està poc valorada. Resumint, em penso que El Punt Avui té molt en compte els partits que lluiten per obrir camí. I ara us faré una confidència que no sé si la direcció hi estarà d'acord, i és que els partits feixistes no són ben considerats al diari. Almenys això és el que crec. I voldria acabar la resposta a l'Eulàlia dient-li, com sembla que dóna a entendre, que mai es vol ridiculitzar cap partit ni s'hi va en contra. Una altra cosa són els articles d'opinió, que aquí la responsabilitat és plenament del que escriu, ja sigui sobre partits petits o sobre els que anomenem grans.