Opinió

Entre Madrid i Berlín

No s'albira en l'horitzó de la Unió Europea polítics capaços
de retornar a la política la capacitat de decisió que, en certa manera,
la justifica

La crisi de l'euro ja fa qua­tre anys que dura i res no indica una solució pro­pera. A l'inrevés. Alguns eco­no­mis­tes diuen que, com a mínim, durarà deu anys (cal que supo­sem que des­comp­tant els qua­tre que ja hem pas­sat) i d'altres cons­ta­ten que hem pas­sat de la fase aguda de la crisi a la crònica.

Una de les con­seqüències, pot­ser ine­vi­ta­ble, de la crisi és que han apa­re­gut infi­ni­tat d'experts. El gui­ri­gall que for­men és for­mi­da­ble i ajuda a crear la sen­sació que aquí ningú no sap gaire cap on hem d'anar. Cada polític, cada eco­no­mista, cada orga­nisme inter­na­ci­o­nal, cada premi Nobel hi diu la seva amb l'espe­rança d'ende­vi­nar-la i gua­nyar el pres­tigi, les elec­ci­ons o la poste­ri­o­ri­tat. I, en canvi, es tro­ben a fal­tar líders polítics que tin­guin una visió de la jugada més enllà del pur pre­sent o del futur més imme­diat. Perquè no ens enga­nyem: la crisi és, fona­men­tal­ment, una crisi política que només tindrà solució des de la política. No es tracta de menys­prear la importància dels flu­xos econòmics, més o menys autònoms, ni de pre­co­nit­zar un retorn a la via inter­ven­ci­o­nista que, en part, és la que ens ha por­tat a la situ­ació actual. No es tracta d'això. Es tracta de tro­bar polítics que siguin capaços de pren­dre deci­si­ons al marge o en con­tra dels interes­sos par­ti­dis­tes o dels sen­ti­ments de les opi­ni­ons públi­ques de cada país.

Aquests dies, per raons diver­ses, he tin­gut ocasió de repas­sar les vides de De Gau­lle –magnífic, el Memo­rial ins­tal·lat en una de les sales dels Invàlids– i Churc­hill; excel·lent escrip­tor, premi Nobel de lite­ra­tura. De Gau­lle va anar en con­tra de l'opinió pública fran­cesa en dues oca­si­ons trans­cen­den­tals: quan no va accep­tar la der­rota del seu país, l'estiu del 1940, a mans de les tro­pes ale­ma­nyes; i quan va pro­pi­ciar la inde­pendència d'Algèria després d'haver tor­nat al poder amb la idea de fer exac­ta­ment el con­trari. Per la seva banda, i com és sabut, Churc­hill va llui­tar pel rear­ma­ment de la Gran Bre­ta­nya enfront del paci­fisme clau­di­cant de Cham­ber­lain, però les seves opi­ni­ons van ser tin­gu­des per les d'un bel·licista perillós. Fins que, començada la II Guerra, el van haver d'anar a bus­car. Ara, en canvi, la majo­ria de polítics euro­peus –per no dir tots– sem­blen pre­so­ners de les seves res­pec­ti­ves opi­ni­ons públi­ques i no gosen pren­dre aque­lles deci­si­ons que real­ment podrien fer sor­tir Europa de l'actual cul de sac.

La can­ce­llera Merkel té raó quan reclama que cap país no gasti més del que ingressi, i quan lluita afer­ris­sa­da­ment per impo­sar dis­ci­plina pres­su­postària als països del Sud d'Europa. Sense la insistència ale­ma­nya, escàndols com els de Bankia pot­ser no s'hau­rien des­ta­pat mai. Però amb la raó no n'hi ha prou. I Merkel no pot estar pen­dent del perillós sen­ti­ment de supe­ri­o­ri­tat d'una part impor­tant de l'opinió pública ale­ma­nya perquè això dóna argu­ments als qui pen­sen que els vells dimo­nis històrics no han des­a­pa­re­gut i pre­sa­gia el pit­jor futur pos­si­ble per a Europa. A l'altra banda de la balança, Rajoy té raó en exi­gir la màxima aus­te­ri­tat pos­si­ble en la des­pesa pública. Però la perd quan deixa en la impu­ni­tat els abu­sos ban­ca­ris; asfi­xia les auto­no­mies i car­rega el cost de l'aus­te­ri­tat en la sani­tat i l'ense­nya­ment. És a dir, abusa dels més febles, els ciu­ta­dans, i no té el valor de refor­mar l'estruc­tura fun­ci­o­na­rial de l'Estat, aquesta immensa nau burocràtica que engo­leix bona part dels recur­sos públics però on el PP manté una ina­ca­ba­ble reserva de vots. I el més depri­ment és que no s'albira en l'horitzó de la Unió Euro­pea polítics capaços de retor­nar a la política la capa­ci­tat de decisió que, en certa manera, la jus­ti­fica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.