Promeses incomplertes

L'adju­di­cació per enèsima vegada de les obres per ampliar l'N-II anun­ci­ada aquesta set­mana fa témer que es con­ver­tirà en una més de l'allau de pro­me­ses incom­pler­tes a què ens tenen acos­tu­mats els polítics. Si la història de l'N-II ha estat una història de des­propòsits, encara ho és més la dels pro­jec­tes que s'han que­dat al calaix sense cap mena de ver­go­nya per part d'aque­lles per­so­nes que els van pro­po­sar i defen­sar. I tant és el color polític i l'admi­nis­tració a què per­ta­nyin aques­tes per­so­nes, perquè d'incom­pli­ments n'hi ha per donar i per ven­dre. Només cal fer un cop d'ull a l'heme­ro­teca per com­pro­var que ningú no pot llançar la pri­mera pedra. A això, cal afe­gir-hi que s'ha arri­bat a un punt que els ciu­ta­dans ens hem acos­tu­mat a aquesta situ­ació. Ens hem acos­tu­mat a escol­tar com ens venen pro­jec­tes que al final només són una manera de mal­ba­ra­tar pro­me­ses i també diners en la seva redacció. Però això als polítics els ha anat de pri­mera. S'apro­fi­ten sovint del fet que els ciu­ta­dans no tenim memòria o que la que tenim sigui selec­tiva. Això fa que ja no recor­dem com fa uns anys el mateix govern del par­tit que ara mana a Espa­nya pro­me­tia a so de bombo i pla­te­rets un pro­jecte històric per a Girona que ara diu que no com­plirà. I ho diu sense cap mena de ver­go­nya i amb un gran pro­blema de pèrdua, més selec­tiva que mai, de memòria. Aquests dies de Fires de Girona els visi­tants que s'acos­tin a la ciu­tat podran com­pro­var com s'ha incom­plert una de les grans pro­me­ses que va fer fa uns anys l'actual pre­si­denta del PP a Cata­lu­nya, Alícia Sánchez-Camacho, que el tren es faria sub­ter­rani i des­a­pa­rei­xe­ria el famós via­ducte. D'això fa ni més ni menys que onze anys! I després d'aquests onze anys el via­ducte segueix al mateix lloc, l'arri­bada del tren d'alta velo­ci­tat porta tan retard que ja ningú recorda quan havia de ser i, per rema­tar-ho, ara el govern espa­nyol diu que no es farà sub­ter­rani el tren con­ven­ci­o­nal. Segu­ra­ment que molts dels veïns de Girona i molts dels visi­tants que hi pas­se­ja­ran aquests dies s'han acos­tu­mat tant a veure la ciu­tat de cap per avall que ja cre­uen que les obres al vol­tant del tren for­men part del pai­satge habi­tual. Però pot ser un bon moment per recu­pe­rar la memòria. Per recor­dar que no es pot per­me­tre que cada vegada que s'acos­ten elec­ci­ons ens menys­tin­guin d'aquesta manera, que ens inten­tin ven­dre duros a qua­tre pes­se­tes.