Tribalisme

La cam­pa­nya elec­to­ral ens por­tarà molts equívocs sobre el que està pas­sant i mol­tes elu­cu­bra­ci­ons sobre el que pas­sarà. Men­tres­tant, els pro­poso obser­var, i inten­tar evi­tar que ens aixe­quin la camisa amb argu­ments tan pobres com ara els que esgri­mei­xen deter­mi­nats par­tits, no dels majo­ri­ta­ris, però sí dels que tre­uen bons resul­tats en deter­mi­na­des comar­ques del nos­tre dis­sor­tat país, man­lle­vant l'adjec­tiu espriuà.

Els parlo del trac­ta­ment que sobre la immi­gració fan orga­nit­za­ci­ons de l'extrema dreta, i de la dreta no tan extrema. Alguns par­len dels de fora i els de dins amb una ale­gria tan gran que no cal dis­si­mu­lar gens per defi­nir-ho tot ple­gat com a xenofòbia. Per com­ba­tre-la hi ha un assaig extra­or­di­nari del sociòleg nord-ame­ricà Ric­hard Sen­net, que acaba de publi­car Ana­grama amb el títol de Jun­tos. Vull des­ta­car un paràgraf que esmenta imme­di­a­ta­ment després de par­lar de l'al·luvió wag­nerià de quei­xes cada cop que es men­ci­ona el mot musulmà. Sen­net argu­menta que el tri­ba­lisme asso­cia soli­da­ri­tat amb els sem­blants i agressió con­tra els dife­rents: “És un impuls natu­ral perquè la majo­ria dels ani­mals soci­als són tri­bals.” Diu, però, que en les soci­e­tats huma­nes, el tri­ba­lisme pot resul­tat con­tra­pro­du­ent, perquè tots ple­gats depe­nem dels tre­ba­lla­dors que pro­ve­nen d'altres països, ètnies, races i reli­gi­ons: “Forçar tota aquesta com­ple­xi­tat a encai­xar dins un únic mot­lle cul­tu­ral seria política­ment repres­siu i una fal·làcia en relació a nosal­tres matei­xos.” Qual­se­vol crida a la uni­tat tri­bal demo­lirà la com­ple­xi­tat per­so­nal”, hi afe­geix.

És massa fàcil, fins i tot pue­ril i malin­ten­ci­o­nat, fer recaure la res­pon­sa­bi­li­tat d'una situ­ació sobre els que més la patei­xen, i que en cap cas l'han pro­vo­cada. Dir bes­ti­e­ses només ado­barà dese­qui­li­bris futurs.