Botigues i país

Aquests són temps en què cal insis­tir en allò que, de tan assu­mit, a vega­des no reco­nei­xem prou. Penso en el segell de Boti­guers pel País, que pro­mou la Con­fe­de­ració del Comerç de Cata­lu­nya, i que aca­ben de pre­sen­tar coin­ci­dint amb la seva setena con­venció. Sí, perquè de tant de dir que Cata­lu­nya és un país de boti­guers, pot­ser ho hem obli­dat. I ara són els matei­xos boti­guers els que bus­quen la iden­ti­fi­cació amb el país, alhora que rei­vin­di­quen la seva con­tri­bució en la trama social de ciu­tats
i pobles.

És clar que vivim un procés de canvi econòmic que ha des­truït molts dels comerços típics, tra­di­ci­o­nals i carac­terístics d'algu­nes ciu­tats. Aquells esta­bli­ments que només són d'una ciu­tat i que els ator­guen sin­gu­la­ri­tat. Les franquícies fan una feina d'homo­lo­gació gai­rebé pla­netària, i si ens dei­xes­sin enmig d'un car­rer, on haguéssim arri­bat amb els ulls embe­nats, ens cos­ta­ria de saber a quina ciu­tat som, ja sigui de Cata­lu­nya o d'Europa.

Pot­ser a còpia d'anar veient aquest dis­tin­tiu dels Boti­guers pel País tor­na­rem a saber que som a Cata­lu­nya. De fet la cam­pa­nya per­se­gueix aglu­ti­nar esta­bli­ments, asso­ci­a­ci­ons i gre­mis que tin­guin un com­promís de qua­li­tat i excel·lència, tant sobre estàndards medi­am­bi­en­tals com de res­pon­sa­bi­li­tat social, o d'acces­si­bi­li­tat. Un comerç del segle XXI. És cert que, a més del front dels hora­ris que els governs de Madrid obren sis­temàtica­ment, l'apa­rició d'inter­net va can­vi­ant els usos i hàbits dels con­su­mi­dors. Ara podem com­prar, o mis­se­re­jar per apa­ra­dors vir­tu­als, men­tre estem encar­xo­fats al sofà i fem llis­car el dit per una tau­leta electrònica o la pan­ta­lla del telèfon mòbil. Ara, a més, ja sigui al Twit­ter o al Face­book, ens fem segui­dors i amics de mar­ques o boti­gues. I els boti­guers neces­si­ten, a més d'estar pel país, estar per la xarxa. Han de tre­ba­llar aquesta dua­li­tat, encara que on poden gua­nyar la bata­lla és en el tracte directe, en l'asses­so­ra­ment, en el man­te­ni­ment de la con­fiança dels cli­ents. Un escalf que ens acaba bene­fi­ci­ant com a per­so­nes, i com a país. A risc que de tan sabuda la lliçó l'aca­bem des­a­pre­nent.