La partida es jugarà fora

Els resultats de les eleccions del 25-N van caure de manera tan sobtada que van aixecar un núvol de pols important, com ara un meteorit que impacta en el desert. A la sorpresa hi vam haver d'afegir la dificultat de veure-hi clar, per la pols aixecada, la qual cosa va entorpir les lectures i les anàlisis que es van fer durant els primers dies. Ara que el núvol comença a escampar, podem veure una mica més clar quin és l'escenari de futur de la política catalana i valorar amb una mica més de calma els moviments dels partits.

L'ull de l'huracà s'ha centrat en la decisió d'Esquerra de restar a l'oposició. Si som capaços d'aixecar els ulls i guaitar l'horitzó, veurem que és la millor opció per al país.

Estem al davant de la millor oportunitat històrica de recuperar la independència d'ençà del 1714, la qual cosa ens obliga a pensar molt bé quina peça hem de moure per poder fer escac i mat. Hem de tenir clar que aquesta partida no es jugarà a casa, sinó fora, a Europa i el món. Espanya ens negarà el pa i la sal, malgrat que haurem de complir el requisit previ de demanar una consulta al Congrés de Madrid i també intentar convocar la consulta amb una llei catalana. Quan les instàncies estatals tombin aquests dos intents, ens haurem de plantar a Brussel·les i Nova York. Quina imatge tindrà més força: un govern de coalició amb una oposició unionista encapçalada per Pere Navarro?, o un govern i un cap de l'oposició que, agafats de la mà, defensin la convocatòria del referèndum? Una ERC líder de l'oposició trencarà l'eix independentisme-unionisme i mostrarà al món que a Catalunya el sobiranisme és quelcom transversal, d'esquerra a dreta i de govern a oposició. El procés d'independència només tirarà endavant si s'internacionalitza, i la imatge d'un partit de govern i el principal partit de l'oposició defensant alhora la consulta és imbatible
a Europa i el món.

I no s'hi val a dir que cal gestionar també el dia a dia i la sortida de la crisi, perquè cada dia és més clar que només escaparem de les retallades i podrem impulsar la recuperació de l'economia quan gestionem el 100% dels nostres impostos, quan els milers de milions que marxen cada any a Madrid es quedin a casa. I això només succeirà amb la independència. Per això, aquesta és la màxima prioritat.