La cultura us farà lliures

Ahir, a Pere Camps, ànima del Bar­na­sants, no li van tre­mo­lar les cames quan va dir que el poder estava con­tra la cul­tura perquè la cul­tura ens per­met ser lliu­res, ens per­met pen­sar per nosal­tres matei­xos. Per aquest motiu, el gran interès ha estat con­ver­tir-la en entre­te­ni­ment, dis­sol­dre-la en la cosa edul­co­rada. Ho han fet en alguns mit­jans, que venen un deter­mi­nat model fami­liar i amb un cànon de per­so­nat­ges que sovint són lluny de la rea­li­tat. Repre­sen­ten una deter­mi­nada classe benes­tant, uns pijo­pro­gres, que es pas­sen el dia amb la paraula soli­da­ri­tat a la boca men­tre s'omplen les but­xa­ques.

A falta de cor­rents crítics i d'una mínima pro­fun­di­tat s'ha afa­vo­rit el xaro­nisme, gai­rebé des de bon començament. L'humor intel·ligent i en alguns moments irri­tant de Miki­moto es va subs­ti­tuir per la vul­ga­ri­tat de Bue­na­fu­ente. I a par­tir d'ell, tots han estat clo­nats, però amb menys gràcia i talent, com si la cosa paròdica dels polítics i la barçama­nia fos plat únic en aquesta Cata­lu­nya dis­sor­tada, man­lle­vant Espriu.

Acu­sar única­ment els polítics de la situ­ació és injust. Els peri­o­dis­tes hi han con­tribuït de manera deci­siva. M'agrada veure les cares dels direc­tius quan es jubi­len o els jubi­len. Ales­ho­res tot sem­bla res­pon­sa­bi­li­tat de ter­cers. Un dels punts febles dels cata­lans actu­als és la manca d'autocrítica. El vic­ti­misme ens ha fet immu­nes a l'autocrítica i així ens va: tot és culpa dels altres, d'Europa, de Madrid, de les for­ces adver­ses del mal... Més o menys com els ame­ri­cans, però sense pres­su­post ni volun­tat de tenir-ne. Si volem ser inde­pen­dents, hem d'apren­dre a reconèixer els errors, tenir ini­ci­a­tiva i obli­dar la pica­resca que inunda tota –vull dir tota– la península. Si algú recorda el nos­tre lle­gat cul­tu­ral, ales­ho­res pot­ser recu­pe­ra­rem models accep­ta­bles i dei­xa­rem de ser una tribu mal­trac­tada per un estat que voldríem aliè.