Els aniversaris discrets

Les efemèrides són com tot: depèn de l'ús –o l'abús– que se'n faci. És inevitable pensar-hi ara que acaba de començar l'Any Espriu perquè un sempre té la sensació o el temor que la commemoració d'algunes –per justificades i raonables que resultin– n'anul·li d'altres de més modestes, però precisament per això tan o més convenients. El 10 de juliol farà cent anys del naixement de Salvador Espriu a Santa Coloma de Farners –una broma de l'atzar o del destí, segurament–, i ningú no dubta de l'oportunitat de la commemoració, però el mateix 1913 és l'any de naixement del seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel, una promesa estroncada per la mort prematura, als 25 anys; de Marià Villangómez, a qui devem magnífiques traduccions de Keats, Hardy i Yeats, a més de l'obra literària pròpia; del poeta i editor Joan Teixidor, nascut a Olot i cofundador de l'editorial Destino, o de la lingüista i poeta Joana Raspall (quantes lectures infantils no li devem, a la seva poesia naïf?). No hi ha cap intenció de comparar ni establir jerarquies: ningú no nega que sempre hi ha figures més extraordinàries, però si està bé commemorar efemèrides que es defensen soles també ho està reivindicar les més discretes. D'oportunitats, n'hi ha. Aquest 2013 serà el centenari de Joaquim Amat-Piniella, escriptor manresà i supervivent de Mauthausen. En va relatar l'experiència a K.L. Reich. Al camp d'extermini va escriure poemes d'un lirisme incomprensible per al lector que tingui present on i com es van concebre: d'amagat, i en papers d'ocasió, en els dominis del terror i de la misèria absoluts. El 2013 serà també el centenari d'Albert Camus i el cinquantè aniversari de la publicació de Rayuela, aquella novel·la de Julio Cortázar que permet variar l'ordre de lectura dels capítols per llegir sempre una novel·la diferent. L'aniversari de Rayuela preludia, a més, el centenari de l'autor, un il·lustre membre del boom llatinoamericà que va néixer a Brussel·les (una altra broma) el 1914. També es compliran els cinquanta anys de la mort de Silvia Plath i de Luis Cernuda –units també per la solitud i el sofriment–, i d'Aldous Huxley, el creador de la distopia d'Un món feliç, aquella societat futura de senyores pneumàtiques (l'adjectiu és de Huxley) i felicitats artificials. I si deixem l'àmbit de les lletres pel dels avenços científics, podríem commemorar el centenari del naixement, a Viena, de Robert Adler, l'enginyer i benefactor de la humanitat que juntament amb Eugene Polley va inventar el comandament a distància.