Els aniversaris discrets

Les efemèrides són com tot: depèn de l'ús –o l'abús– que se'n faci. És ine­vi­ta­ble pen­sar-hi ara que acaba de començar l'Any Espriu perquè un sem­pre té la sen­sació o el temor que la com­me­mo­ració d'algu­nes –per jus­ti­fi­ca­des i rao­na­bles que resul­tin– n'anul·li d'altres de més modes­tes, però pre­ci­sa­ment per això tan o més con­ve­ni­ents. El 10 de juliol farà cent anys del nai­xe­ment de Sal­va­dor Espriu a Santa Coloma de Far­ners –una broma de l'atzar o del destí, segu­ra­ment–, i ningú no dubta de l'opor­tu­ni­tat de la com­me­mo­ració, però el mateix 1913 és l'any de nai­xe­ment del seu amic Bar­to­meu Ros­selló-Pòrcel, una pro­mesa estron­cada per la mort pre­ma­tura, als 25 anys; de Marià Villangómez, a qui devem magnífiques tra­duc­ci­ons de Keats, Hardy i Yeats, a més de l'obra literària pròpia; del poeta i edi­tor Joan Tei­xi­dor, nas­cut a Olot i cofun­da­dor de l'edi­to­rial Des­tino, o de la lingüista i poeta Joana Ras­pall (quan­tes lec­tu­res infan­tils no li devem, a la seva poe­sia naïf?). No hi ha cap intenció de com­pa­rar ni esta­blir jerar­quies: ningú no nega que sem­pre hi ha figu­res més extra­or­dinàries, però si està bé com­me­mo­rar efemèrides que es defen­sen soles també ho està rei­vin­di­car les més dis­cre­tes. D'opor­tu­ni­tats, n'hi ha. Aquest 2013 serà el cen­te­nari de Joa­quim Amat-Pini­e­lla, escrip­tor man­resà i super­vi­vent de Maut­hau­sen. En va rela­tar l'experiència a K.L. Reich. Al camp d'exter­mini va escriure poe­mes d'un lirisme incom­pren­si­ble per al lec­tor que tin­gui pre­sent on i com es van con­ce­bre: d'ama­gat, i en papers d'ocasió, en els domi­nis del ter­ror i de la misèria abso­luts. El 2013 serà també el cen­te­nari d'Albert Camus i el cin­quantè ani­ver­sari de la publi­cació de Rayu­ela, aque­lla novel·la de Julio Cortázar que per­met variar l'ordre de lec­tura dels capítols per lle­gir sem­pre una novel·la dife­rent. L'ani­ver­sari de Rayu­ela pre­lu­dia, a més, el cen­te­nari de l'autor, un il·lus­tre mem­bre del boom lla­ti­no­a­me­ricà que va néixer a Brus­sel·les (una altra broma) el 1914. També es com­pli­ran els cin­quanta anys de la mort de Sil­via Plath i de Luis Cer­nuda –units també per la soli­tud i el sofri­ment–, i d'Aldous Hux­ley, el cre­a­dor de la dis­to­pia d'Un món feliç, aque­lla soci­e­tat futura de senyo­res pneumàtiques (l'adjec­tiu és de Hux­ley) i feli­ci­tats arti­fi­ci­als. I si dei­xem l'àmbit de les lle­tres pel dels avenços científics, podríem com­me­mo­rar el cen­te­nari del nai­xe­ment, a Viena, de Robert Adler, l'engi­nyer i bene­fac­tor de la huma­ni­tat que jun­ta­ment amb Eugene Polley va inven­tar el coman­da­ment a distància.