Rebaixes

Les rebai­xes han arri­bat al Par­la­ment de Cata­lu­nya. D'aquí a una set­mana hi haurà l'ober­tura de la nova legis­la­tura,i els entre­bancs per con­sen­suar la decla­ració sobi­ra­nista són con­si­de­ra­bles. Ja ho saben. La que hau­ria de ser­vir per por­tar-nos cap al procés pel dret a deci­dir començarà amb rebai­xes en els plan­te­ja­ments, toca fer con­ces­si­ons. Però això fins a cert punt pot ser bo, o no? Fa uns dies vaig escol­tar a la ràdio amb molt d'interès les parau­les de Josep Maria Reniu, pro­fes­sor de ciències polítiques i de l'admi­nis­tració de la UB. El pro­fes­sor Reniu deia que si entre tots ens havíem cre­gut l'espe­rit de l'Onze de Setem­bre i el clam que es va sen­tir als car­rers, que si després de les elec­ci­ons hi havia un estat d'ànim que pre­dis­po­sava tot­hom cap al mateix objec­tiu, cami­nar ple­gats cap a l'estat propi, ara seria el moment que les for­ma­ci­ons polítiques fes­sin no només cas d'aques­tes deman­des de la majo­ria de ciu­ta­dans, sinó que, sobre­tot, fos­sin capa­ces de fer peti­tes renúncies per poder ver­te­brar i bas­tir un pro­jecte comú pel bé de tot­hom. Fer petits sacri­fi­cis per obte­nir una victòria col.​lectiva. Vull ser opti­mista, però tal com van les decla­ra­ci­ons i les inten­ci­ons d'aquests dies pre­vis, tot ple­gat em fa més por que una pedre­gada. Cada vegada més em fan pen­sar en aque­lla escena tan cele­brada però, al mateix, tan trista, de La vida de Brian , que reflec­teix aquest moment. Segur que la recor­den. Diver­ses for­ma­ci­ons polítiques de mar­cat per­fil naci­o­na­lista no es posen d'acord mal­grat que, a pri­ori, hau­rien de defen­sar el mateix. El Front Popu­lar de Judea, La Unió del Poble Jueu, el Front Jueu Popu­lar, el Front Popu­lar del poble jueu, la Unió Popu­lar del Poble Jueu, for­ces que per­den les ener­gies i el temps a bara­llar-se entre elles, en comp­tes de fer front comú per posar fi la ocu­pació romana, o l'espoli i el dese­qui­li­bri fis­cal i pres­su­pos­tari espa­nyol, depèn de com es miri. Davant d'un fet trans­cen­den­tal que pot can­viar el rumb, la història del país, els repre­sen­tants polítics s'embar­dis­sen fins que para­lit­zen la seva acció davant del seu adver­sari. Un adver­sari que s'ho mira com­pla­gut des de la distància. Que pri­o­rit­zin allò que els uneix i no el que els pot allu­nyar, perquè sinó hi ha perill que ens donin gat per lle­bre a les rebai­xes.