Ells i nosaltres

La cons­trucció social d'un “nosal­tres” és essen­cial per a la cons­ti­tució d'un grup humà i la seva iden­ti­fi­cació, cohesió i soli­da­ri­tat. Un dels fets més espec­ta­cu­lars que es pot cons­ta­tar a Cata­lu­nya aquests últims mesos és un canvi subs­tan­cial del marc o frame iden­ti­tari domi­nant res­pecte de les rela­ci­ons Cata­lu­nya-Espa­nya. El nou marc con­cep­tual, ja molt comú tant en el dis­curs públic com en la con­versa quo­ti­di­ana, té aquesta for­mu­lació para­digmàtica: “nosal­tres i els espa­nyols”, o bé, “ells i nosal­tres”.

La rellevància d'un canvi de qua­dre cog­ni­tiu i dis­cur­siu en un tema tan cru­cial no admet cap dubte. Desig­nar i asse­nya­lar els espa­nyols com a part sepa­rada i pos­si­ble­ment opo­sada a un “nosal­tres” amb volun­tat de cons­ti­tuir-nos en sub­jecte polític sobirà, ajuda nota­ble­ment a cen­trar el con­flicte (polític), a inter­pel·lar les parts i a rede­fi­nir un nou marc de per­cep­ci­ons i de rela­ci­ons. El canvi es pot detec­tar en tres grans àmbits d'influència: els polítics, els mit­jans de comu­ni­cació i el sec­tor cul­tu­ral.

En efecte, bona part dels polítics cata­lans, començant per Artur Mas i molts altres líders i repre­sen­tants ins­ti­tu­ci­o­nals (con­se­llers, dipu­tats, alcal­des...), es refe­rei­xen sovint a “ells” quan par­len de Madrid, del govern del PP o sim­ple­ment d'Espa­nya. És jus­ta­ment el qua­dre ter­mi­nològic allò que acaba per dis­cri­mi­nar els dos tipus de dis­curs polític a Cata­lu­nya: el dels sobi­ra­nis­tes (“nosal­tres i ells”) i el dels uni­o­nis­tes (“nosal­tres i la resta d'Espa­nya”). A par­tir de la divisió entre les elits polítiques cata­la­nes, també els diver­sos mit­jans de comu­ni­cació de Cata­lu­nya estan adop­tant un dels dos marcs de referència (els de Madrid no adme­ten fis­sura). I els sec­tors cul­tu­rals més sen­si­bles, des dels cer­cles intel·lec­tu­als i acadèmics fins als empre­sa­ri­als i sin­di­cals, estan fent el mateix.

Aquesta opo­sició entre fra­mes iden­ti­ta­ris bàsics en el dis­curs públic (i pri­vat) havia de fer-se diàfan si el cata­la­nisme volia superar els esta­dis d'inde­fi­nició i arri­bar a l'exer­cici del dret d'auto­de­ter­mi­nació i a la inde­pendència. En rea­li­tat, la (re)cons­trucció del “nosal­tres” començà l'endemà de la der­rota fran­quista, a les pre­sons, a l'exili, a les mani­fes­ta­ci­ons clan­des­ti­nes durant la dic­ta­dura. Després de la Tran­sició, ha avançat fins a l'explosió de les dues grans mani­fes­ta­ci­ons, la del 10-J de 2010 (per la nació) i la de l'Onze de Setem­bre de 2012 (per l'estat propi). La sepa­ració pro­gres­siva entre els dos qua­dres iden­ti­ta­ris és ara un pre­re­qui­sit de la futura con­sulta entre el sí (al “nosal­tres” sobirà) i el no.

La Decla­ració de Sobi­ra­nia del Poble Català, apro­vada dime­cres pel Par­la­ment de Cata­lu­nya, cul­mina i san­ci­ona la vali­desa del procés de for­mació d'un “nosal­tres”. El Par­la­ment declara que nosal­tres, els cata­lans, els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes de Cata­lu­nya, som “sub­jecte polític i jurídic sobirà”. I decla­rant-ho, el Par­la­ment efec­tua un man­dat democràtic. Les con­seqüències d'aquest man­dat són ente­ses sense més ambigüitats a Cata­lu­nya i a l'Estat, a Europa i al món (la premsa inter­na­ci­o­nal ho ha cap­tat bé).

Però, el procés de rede­fi­nició del “nosal­tres” no s'atura. Ara mateix dues for­ces polítiques emer­gents mal­den per defi­nir nous marcs de com­prensió. D'una banda, Ciu­ta­dans es pre­senta com a força uni­o­nista, però d'obediència cata­lana (a diferència del PSC i el PPC). I la CUP repta els altres par­tits sobi­ra­nis­tes a ampliar la comu­ni­tat del “nosal­tres” per incloure-hi la pro­posta fus­te­ri­ana dels Països Cata­lans.

Aquests dies, el pre­si­dent Obama ha recor­dat al món en el seu dis­curs de jura­ment del segon man­dat: “Allò que ens uneix i ens fa ame­ri­cans és la lle­ial­tat amb la decla­ració d'inde­pendència de fa més de dos-cents anys.” D'aquí a pocs anys, con­fiem que el nos­tre pre­si­dent podrà pro­nun­ciar unes parau­les sem­blants: “Allò que ens fa cata­lans és la lle­ial­tat envers la Decla­ració de Sobi­ra­nia, que aprovà el Par­la­ment el 23 de gener de 2013.”