Retorn al pis de Joan Triadú

Aquests dies, els fills de Joan Triadú, Teresa i Joaquim, m’han convidat a l’antic pis del mestre, al carrer Príncep d’Astúries de Gràcia, a triar alguns dels seus llibres. Fa set anys de la seva desaparició i el retorn al pis, on havia anat a buscar els seus articles, sempre al límit dels folis mecanografiats, m’ha produït sensacions contradictòries, des de la nostàlgia pel mestre i amic, capità dels nostres crítics, a la proximitat amb els llibres anotats, en diferents idiomes i amb el seu ex-libris. Volums rellegits, amb els nervis del llom oberts, on encara he notat l’interès per la lectura que va tenir un dels nostres grans referents intel·lectuals i cívics. Són temps de penúria, però la història pròxima ens serveix per reviure grans moments. De fet, Triadú viu...