Felipe González, místic, sufí, budista

Llegeixo en un gratuït la fascinació de Felipe González per la poesia. La recomana als líders polítics, sobretot “perquè no s’alterin”. Com si fos Bruja Lola diu: “La virtualitat de la poesia és perquè avança molt més del que ve sense que el que escriu ho pretengui.” Ho explicita amb tòpics: “Aprofundeix la condició humana, que és el que trobo a faltar en l’educació. Abans educaves per enfrontar-te als desafiaments de la vida, ara l’educació més adient seria per afrontar la incertesa.” Conclou amb l’aposta pel retorn a les humanitats i la lectura dels clàssics. Aplaudeixo la seva valoració de les humanitats, però em pregunto si la pot fer després d’haver contribuït a dinamitar-les. Contradiccions d’una classe política que fa pena.